Un món menys dolç

Alcoy

Els experts asseguren que la nostra vida es focalitza en dos mons, el físic i el virtual. Una desaparició en el segon pot afectar més els joves, però poc als majors. En canvi, una variació en el paisatge impacta i deixa una empremta que dona pas a la nostàlgia. És una manera d'interrompre el costum, la seguideta, i de comprovar com hi ha un buit difícil d'omplir. Un conegut forn que va obrir l'any 1973,'Panaderia Mayte' i que també té parada en el Mercat de Sant Roc ha anunciat que tanca. La notícia ha caigut com un gerro d'aigua gelada als que van habitualment a comprar el pa, les magdalenes, els cocotets o els pastissets de moniato entre altres productes. Tot i ser conscients que els xicotets comerços lluiten amb esforç per a mantindre's, no s'oblida el tracte, la relació continua amb el pas del temps, ni d'aquells moments tan especials quan s'han fet encàrrecs per a un aniversari, una festa o una celebració. Quan tanca un forn, se'ns amarga més la boca. Perdem part de la dolçor, del sabor de les mantegades fetes amb cura, gens industrials. S'allunya un temps d'aquelles temptadores safatetes, coronades amb un llacet i farcides de tota classe de varietats que permeten endolcir durant uns minuts la vida. Quan tanca un forn, no es pot evitar donar pas a la melancolia perquè se sap en esta època que no hi ha relleu, ni recanvi, ni substitut, l'alternativa és ben diferent. Seran altres sabors, mai els mateixos. Quan un forn s'esborra, s'esvaeix del mapa quotidià amb ell es perd tota una forma de treball més artesanal, tota una cultura del pa. Només queda retre homenatge mantenint ben desperta la memòria del sabor. I tindre preparada una usada frase: els pastissets estan bons, però eren molt millors els que feien en...