La jubilació

Alcoy

Llegia aquest matí a un article d’humor que existeix molt de postureo en xarxes socials professionals com LinkedIn, però que el gran desig de qualsevol és arribar a la jubilació.

Alguns arriben al món laboral amb sort, altres pràcticament hereten la feina, altres estudien i fan grans sacrificis per arribar a llocs desitjats, i hi ha d’altres que mai arriben on volen, però desenvolupen la seua tasca de la millor manera possible.
Sigues autònom, treballador per compte d'altri, o un aprofitat, allò que vens és la teua disponibilitat, ni tan sols el teu coneixement, o les teues habilitats i capacitats, el que intercanvies per diners és el teu temps.

Aquest temps té un gran valor. Ens molesta aquell conductor ‘pixapins’ que ens alenteix, ens enfadem amb els xiquets que mai arriben a temps, ens maleïm quan ens equivoquem de camí i el GPS ens indica que ara arribarem 15 minuts més tard. I després d’anys d’anar amb presses, finalitza la nostra vida laboral, arriba la jubilació.

Avui dia la gran preocupació és que arriba la jubilació de la generació coneguda com a Baby Boom, la més nombrosa de la història d’aquest país. Però recordeu que també ha sigut la que més ha aportat a les arques de l’estat, que la classe política haja malgastat, o fins i tot furtat, aquests estalvis, és un altre tema. I com els seus pares i mares, aquestes persones s’han guanyat amb la seua feina, aquest temps que ara se’ls torna. Mereixen viure dignament i amb calma, deixar d’odiar un dia de la setmana, per valorar-ne altre; els ha arribat el moment de gaudir dels nets com no van poder dels fills, de viatjar en qualsevol època de l’any i, en definitiva, de fer amb el seu temps el que els done la gana.