Generacions

Alcoy

“La joventut de hui estima el luxe, és maleducada, menysprea l’autoritat, no respecta els majors i xerra quan hauria de treballar. Els joves ja no s’aixequen quan entra un adult, contradiuen els seus pares, fan fanfarronades, devoren les postres, encreuen les cames i tiranitzen els mestres.” Aquesta frase no és meua; se li atribueix a Sòcrates i es va dir fa 25 segles. Però, sorprenentment, podria haver estat dita en qualsevol època. Aquesta idea ens demostra que criticar la joventut, sobretot quan comença a ocupar espais de decisió, és una constant. Quan la generació dominant sent que perd poder, la reacció sovint és desacreditar els joves, no per fets concrets, sinó pel simple fet de ser joves. Aquest fenomen té un nom: edatisme, un prejudici més, una forma de discriminació sovint invisible, però que limita i distorsiona.

Tanmateix, els últims dies han mostrat una realitat ben diferent. Davant la catàstrofe de la DANA, moltes persones joves s’han organitzat de diverses maneres per ajudar les víctimes, oferint temps, energia i recursos, sense esperar res a canvi. Aquesta mal anomenada “generació de cristall” ha demostrat tindre molt de “generació de ferro.” Lluny de caure en l’individualisme, la joventut ha respost amb un sentit col·lectiu, treballant per ajudar on feia falta. En qüestió de dies, la nostra imatge ha passat de “vilans” a “herois.”

Així doncs, per què retardar l’accés de les noves generacions a la presa de decisions, al “poder”? Quan s’exclou la visió d’un grup tan essencial com els joves, es corre el risc de perdre una perspectiva més del món. A la llarga, aquesta exclusió sol conduir a conseqüències negatives. És hora de deixar els prejudicis enrere i apostar per una societat amb més oportunitats, més cohesionada i més preparada per a afrontar els reptes de cada moment. La realitat canvia, les fonts d’informació canvien, les preferències canvien, però els valors essencials –com la solidaritat demostrada– poden perdurar si hi ha cohesió. Els prejudicis els podem trencar. Apostem per un futur en què les generacions col·laboren més, en què cadascuna aporta la seua part i en què treballem junts per una societat que coopere, on tothom té un lloc i un paper a jugar.