El buit al portal
Ximo Llorens, escriptor
La Columna Ximo Llorens (28/11/2024) "El buit al portal"
02:18
Compartir
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
<iframe src="https://cadenaser.com/embed/audio/460/1732777251473/" width="100%" height="360" frameborder="0" allowfullscreen></iframe>
Alcoy
Bon dia! Ma mare fa un buit gran al portal. El paisatge urbà del carrer Major de Benilloba ha canviat des que ella ja no està, ni tornarà a estar mai més. Va nàixer un 7 d’abril i va morir este mes, el dia 7 també, després de 96 anys de vida. Ni un ai, ni un fàrmac, i si li feien una analítica l’eixia millor que a mi. I no és broma. Només que el seu cor, molt cansat ja, va deixar de fer tic-tac com un rellotge de paret al qual li s’acaba la corda.
Passava hores asseguda al portal de sa casa saludant a tots i totes, amb les seues sabatetes de tacó, el collar de perles al coll, polseres i abaloris, mudada com un margalló, que més que al carrer Major de Benilloba semblava estar asseguda a una terrassa xic dels Champs Élysées. Era zalamera, xarrava molt i no escoltava massa, però tenia el do de caure bé. No es vacunava mai; bo, sí, quan la pandèmia, però res de vacunar-se per campanyes gripals i coses semblants, no perquè estiguera en contra de les vacunes, que no estava, sinó perquè deia que ella no feia cas dels virus i així els virus tampoc li feien cas a ella. Era una dona exageradament fantasiosa, i vivia convençuda la seua fantasia.
Per no parlar del seu règim alimentari al llarg de 96 anys de vida; al respecte, només diré que la dieta que va seguir ma mare dinamita qualsevol lògica científica, capaç de fer canviar d’ofici a un nutricionista. Ja vos ho dic.
I ara que ja no està em venen al cap moltes imatges d’ella, les primeres, de quan jo era un xiquet, i també les imatges últimes, esquelètica, consumida, calmada i inconscient, i impressiona un poc pensar que entre uns records i altres ha transcorregut quasi un segle, quanta vida viscuda, i veig la seua absència al portal i és un buit estrany, i entre dins de casa i mire ací, i mire enllà, esperant trobar-me amb el seu esperit almenys, amb el seu fantasma baixant per l’escala. Però no, es veu que els fantasmes només apareixen a Canterville.