DANA

Alcoy

Amb l'ànima encara encollida pel succeït fa a penes un mes amb la DANA que ha assolat la província de València, el diari INFORMACIÓN va organitzar la setmana passada una nova edició del seu Fòrum de Municipalisme, amb la finalitat d'analitzar quin nivell de preparació tenen els diferents municipis de la província d'Alacant per a fer front a pluges torrencials.

En este sentit, una de les taules de debat va estar protagonitzada pels alcaldes d'Alcoi, Toni Francés, i d'Elda, Rubén Alfaro, dues poblacions que, afortunadament sense víctimes mortals, han patit en les seues pròpies carns desastres similars. En el cas d'Alcoi, va anar en 1986 quan una gota freda va sembrar el caos en les indústries i vivendes que estaven situades al costat del riu Riquer, una cosa similar a l'esdevingut a Elda, on també en 1982 el desbordament del Vinalopó va arrasar barris de gent humil.

Tots dos edils van explicar les mesures que s'han anat adoptant des de llavors, com la renovació dels claveguerams i la canalització dels rius, projectes estos últims que encara hui dia s'han de complementar en les seues últimes fases.

Però no sols d'això van parlar els alcaldes, atés que també van plantejar la necessitat de dissenyar nous dispositius d'alerta que tinguen en compte l'enorme mobilitat de la població, atés que mentre en la dècada dels huitanta la major part dels ciutadans tenia el seu lloc de treball en les seues pròpies ciutats, en l'actualitat molts d'ells es desplacen a altres poblacions.

Un debat molt interessant que de manera inexcusable s'haurà d'abordar, però que en qualsevol escenari parteix d'una premissa irrenunciable: La raó és que els màxims responsables de vetlar per la seguretat de la població s'obliden de menjars i suspenguen tota la seua agenda per a estar en el lloc de comandament.