Llums i ombres de l’antic Hospital d’Oliver

Alcoy

L’any 1877 acabaven les obres de l’antic Hospital Civil d’Oliver, un projecte impulsat per l’industrial català afincat a Alcoi, Agustí Oliver Doménech, un edifici que va confirmar el creixement de l’Alcoi d’aleshores per aquella altra banda del riu. La seua construcció va representar un avanç significatiu en l’atenció sanitària de la ciutat, mentre proporcionava assistència mèdica gratuïta a la classe treballadora en una època marcada per les condicions laborals i de vida precàries. A nivell estatal va servir com a model de beneficència i compromís social, estenent la seua atenció a totes les comarques del voltant. És en aquell hospital, quan va passar a ser gestionat per la Seguretat Social on vam nàixer tota una generació que deixava l’àmbit domèstic de les cases on havien nascut els anteriors. Els mitjans sanitaris facilitaven les possibles complicacions que podien haver, com va ser el meu cas.

És per això que sempre he mirat amb respecte, cada vegada que he passat pel carrer Oliver, un edifici que, amb el precedent de la residència d’ancians que va haver fins el 1994, va ser ocupat per una empresa de geriàtrics des del 2006. De la llum dels segles anteriors, l’any 2020, en plena pandèmia, es va convertir en el centre de les ombres. Una hecatombe on van morir 74 dels 138 interns de la residència de majors. Negligència, difícils circumstàncies o rendibilitat són tres dels adjectius que van posar en tela de judici la gestió de DomuVi en els mesos de confinament. El passat mes d’octubre va acabar el judici davant la demanda civil plantejada pels familiars. Ara queda l’espera d’una resolució que no acontentarà ningú, perquè les víctimes no tenen solució. Així quedarà marcat un edifici per les llums i les ombres projectades al llarg de la seua història.