Ens falta el Nadal

Alcoy

Podria començar esta columna amb les polèmiques habituals del Nadal alcoià. Ja sap, primer, si ens agrada o no el cartell que ens diu que arriben els Mags. Que ja vos dic, a mi sí. Però clar... ja se sap.

Podríem seguir, amb l’arbre de la plaça de l’Ajuntament... Que sí, que quan és de nit, molt bonic... però de dia!!!! I després, que vos semblen les lletres eixes amb Alcoi ben gran?

En fi, ens encanten les polèmiques d’anar per casa. I està bé. Però, el que realment és fantàstic, és el temps de Nadal a Alcoi. I sí, ja podem tots, ja pot vosté, estar ben orgullós. Per què no hi ha Nadal com l’alcoià. Almenys tan autèntic en tots els sentits. I tan particular.

Fins i tot, podria tindre el seu museu particular. Segur que ja ho han pensat els nostres gurus municipals.

El museu del Nadal Alcoià… Ja sap… els bàndols, tot tipus de vestimenta, el Tirisiti, fotografies i pintures, maquetes fetes de la il·luminació... O la gastronomia nadalenca alcoiana.

Més enllà de la pericana i la nostra pilota. Que la d’ací... en cap lloc. Per cert, no tira vosté de menys els dolços del Túnel o Campanar?

En fi, que són, amb el que és nostre, ben xovinistes. I escolte, bé que fem. Més enguany en el que tots tenim certa nostàlgia, potser melancolia, pel que ens deixa un any dur a la nostra comunitat. On molta gent passa el Nadal en una situació precària en tots els sentits. També l’anímic.

Potser enguany, més que Mai, ens fa falta el Nadal. Per estar junts, creuar-se pel carrer mirades plenes de somriures i bons desitjos. Temps per somiar… En la grossa de la loteria o en el que ens portaran els Mags. Somiar…en un Nadal més humà, ple d’abraçades i de Pau. Pau per a tots.