Pluja de regals

Alcoi

El cicle de Nadal sempre s’acaba amb el millor moment, la vinguda dels Reis, una espera que es feia llarga per als xiquets i xiquetes d’abans. Ara és ben diferent, assistim a l’època dels dos per un, Nadal i els Reis, un fum de regals en només onze dies de diferència.

Potser, el Pare Noel haja deixat els millors obsequis, però ningú l’ha vist pel barri. Tot i això, no té la mateixa força ni càrrega sentimental que els Reis Mags a Alcoi, on es comparteix una il·lusió col·lectiva amb la vinguda de Melcior, Baltasar i Gaspar.

El que ha canviat al llarg dels 140 anys de la visita dels Reis de l’Orient han sigut els gustos dels menuts.

Joan Valls deia en un ban: “duen muntons de joguets...Porten pilotes i nines, avions mecannos, trens, cuinetes i jocs de màgia, bicicletes, cavallets. ”Ara, el joguet perd la partida davant el monstre de les pantalles. Els xiquets i les xiquetes l’abandonen als nou anys i als onze ja s’endinsen en els mòbils. Tot un problema a llarg termini perquè s’ha comprovat que el joc pot proporcionar un equilibri en l’etapa adulta a aquells menuts que han aprés jugant i a més els ha servit per a traure una imaginació desbordant.

La vinguda dels mags pot ajudar a preservar i reivindicar el joguet més tradicional i, si és possible, educatiu.

Únete al canal de WhatsApp de la SER

Armando Santacreu escrivia en un ban que els Reis no discriminen i endevinen el gust de tots , “perqué tenen tacte i ull”.

Isabel Clara Simó va explicar el que sentien quan estaven a prop d’Alcoi. “Quan veuen la ratlla noble de Serra de Mariola, riuen, ploren; s’emocionen”.

L’escriptora alcoiana insistia que a més dels joguets, porten més coses.

“Que hi haja fraternitat, amb una exigència doble :ser cultes i en llibertat.”

Com molts han vist, han escrit i han sentit, és la nit més màgica i cal aprofitar-la.