La força de la nostra llengua en la divulgació

Alcoy

Quan parlem de coneixement, de ciència, de cultura, normalment pensem en idiomes de projecció global. Però, i la nostra llengua? El valencià ha estat, durant segles, la veu del poble, la manera de contar el món des del nostre territori. Hui, la divulgació en valencià és més necessària que mai.

Hem de preservar els noms populars que defineixen el nostre entorn: les plantes, els bolets, els vents, les tasques del camp, les tècniques tradicionals que donen sentit a la nostra identitat. Però això no és suficient si no avancem també en la ciència i la recerca. Les universitats públiques tenen un paper fonamental: han de garantir que el valencià siga una llengua d’ús acadèmic i científic, demostrant que qualsevol saber pot expressar-se en la nostra llengua.

Tanmateix, mentre parlem de potenciar el valencià en àmbits científics i acadèmics, assistim perplexos a decisions polítiques que fan el camí invers. La recent votació que limita l’ús del valencià als centres educatius és un exemple clar d’hipocresia institucional. Com podem demanar més recerca i divulgació en valencià si, al mateix temps, se’n dificulta l’aprenentatge a l’escola?

El plurilingüisme no ens ha de fer invisibles. És enriquidor dominar diverses llengües, però no a costa de relegar la pròpia. Necessitem mitjans de comunicació, materials educatius i iniciatives que impulsen el valencià com a llengua útil i viva.

Defensar la divulgació en valencià no és només una qüestió de sentiment, sinó de justícia lingüística i de projecció de futur. Si no ho fem nosaltres, qui ho farà?

Que aquestes línies servisquen, una vegada més, per posar en relleu la important tasca que fan les persones del nostre entorn, que ajuden a mantindre la biodiversitat, l’economia local i modelar un paisatge únic del qual tots podem gaudir-ne.