Vuit de març

Alcoy

Fa mig segle des que l'ONU va formalitzar la commemoració del Dia Internacional de la Dona Treballadora. En 1975, les Nacions Unides van celebrar l'Any de la Dona i poc després, l'Assemblea General va convidar a tots els Estats a proclamar una jornada per a reivindicar els drets femenins. Però amb tot i en ple any 2025, al Primer Món, continuem patint desigualtats. Les dones de la meua generació, les quarentanyeres em comprendran; Hem estat criades en plena democràcia, hem passat la infància entre els 80 i els 90, hem gaudit de la plena revolució tecnològica del món global. Tenim estudis superiors, treballs amb càrrecs de responsabilitat, amb família i sempre, la sensació és que mai és prou o que no arribem a tot. A vegades la liberalització de la dona suposa un tipus d'esclavitud imposada pels rols socials.

Si entrem en dades, les dones valencianes guanyen 4.549 euros menys a l'any que els homes. Així és com ho reflecteixen les últimes dades disponibles de l'Enquesta Anual d'Estructura Salarial publicada per l'Institut Nacional d'Estadística. El salari mig brut de les empleades arriba fins als 22.135 euros, xifra que dista amb els 26.683 euros que arriben a cobrar ells.

Una desigualtat, segons els sindicats, estructural perquè les dones assumim el rol de la cura: reduccions de jornades per cuidar als nostres fills, pares, entre d'altres. Mentre no hi haja alternatives, no ens en queda altra.

Es deia que el segle XXI seria el segle de la igualtat, on no hauríem de reivindicar res, però la realitat ens demostra que els valors del patriarcat continuen molt presents. Només cal veure l’assignatura pendent d’aquesta societat com és la violència de gènere.

Amb tot, seguim i continuarem reivindicant els nostres drets i intentant canviar la societat per poder conciliar vida laboral i familiar. Que puguem ser el que vulguem ser. Que puguem ser-ho tot sense sacrificar res.

Feliç Dia Internacional de la Dona.