Negacionismes

Alcoy

Hi ha una línia roja entre el dret a opinar i defensar que tot es puga opinar. Trump, no obstant això, vol limitar-ho tot a opinions: vol convertir dades climàtiques en "debats" o les pandèmies en "punts de vista". Els negacionistes, seguidors d’aquesta lògica simplista, confonen deliberadament pluralitat amb relativisme. Però no, no tot és negociable. La Terra no és plana, les vacunes funcionen, i 2+2 no és 5 encara que una “consulta” ho qüestione.

Aquesta lògica del “tot és relatiu” ha arribat també a la nostra terra. La recent consulta impulsada pel conseller Rovira sobre la llengua a la Comunitat Valenciana és un exemple preocupant. Més enllà de criteris pedagògics, de defensa del que estableix l’Estatut, o, fins i tot de la mateixa cooficialitat del castellà i el valencià en la nostra comunitat, s’ha impulsat una consulta que disfressa de “llibertat” allò que no és més que una instrumentalització política. I, encara, els ha eixit malament.

Amb l’aparença de democràcia participativa, s’ha obert la porta a qüestionar allò que no és qüestionable. Seria com votar si Plutó és planeta o si la Terra és el centre del sistema solar. No es tracta de donar veu a la ciutadania, sinó de legitimar un discurs que desafia fets consolidats. I això no és llibertat: és una trampa per a la raó i el sentit comú.

El perill d’aquest tipus de consultes és doble. Primer, limita el concepte de democràcia: les veritats científiques, lingüístiques o tècniques no es negocien. Segon, polititza l’educació fins a convertir-la en un camp de batalla ideològic. Quan un govern proposa una acció com aquesta no promou la participació ciutadana: desautoritza als experts i debilita l’escola.

La consulta de Rovira no és un exercici de democràcia participativa, sinó una eina per afermar discursos polítics. Les societats avançades es basen en acords sobre el que és objectiu. La llengua, com a fet social, té dimensions polítiques legítimes, però no tot és igual: existeixen veritats (no totes, però sí algunes). Si no, acabarem en un món de ficció on la realitat es torna líquida i el poder decideix què és veritat cada dia. Fins i tot pot arribar un dia en què algú diga “yo opino que de eso no soy el responsable; es otro” i es quede tan tranquil.