Primavera en plors
Ximo Llorens, escriptor

La Columna Ximo Llorens (27/03/2025) "Primavera en plors"
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
Alcoy
Bon dia! Hem passat les Falles i ja tenim ací la Setmana Santa, i de seguida vindrà Sant Jordi, per a completar l’entrada de la primavera plena d’emocions i llàgrimes. Ho dic perquè vaig veure sencera l’ofrena de flors de Falles a la Mare de Déu, i encara estic preguntant-me si no tenia una altra cosa millor que fer, però va ser instructiu. Una riuada de falleres inundant el carrer La Pau suportant una pluja intensa i embolsades en fundes de plàstic, i ploraven quan entraven a la plaça i veien la Mare de Déu gegant, però no ploraven perquè la pluja o ho deslluïa tot, no, ploraven de pura emoció, sincera i irreprimible, és eixa sensació de pertinença a un lloc, a una identitat, expressada públicament, el que fa aflorar les llàgrimes. Hi ha molt de teatre. Ara com dic ve la Setmana Santa i La Madrugà i tot eixe espectacle de terror que són les processons de la Passió, una orgia del dolor, una exaltació de la mortificació, la creu, els claus, la corona d’espines, l’esquena del Nostre Senyor xorrant sang i els natzarens que semblen el Ku Kux Klan i que fan més por que Dràcula. També és teatre. Tragèdia, concretament. I els andalusos ploren, sobretot quan plou i no poden traure el ‘paso’, i s’encaren cabrejats amb Jesucrist i li demanen comptes a llàgrima viva. Pura emoció, i pur teatre. Però m’agraden més les Falles, són més alegres. I confesse que quan li boten foc a l’última foguera i sona l’himne valencià, encara que li ofrene noves glòries a Espanya, he de contindre’m per a no soltar una llagrimeta. Tinc la llàgrima de l’emoció fàcil, i plore fins i tot en Setmana Santa, però només quan veig les ‘manoles’ per Sant Nicolau.
I "como no hay dos sin tres" als alcoians ens queda encara el nostre particular electroshock emotiu per rematar esta entrada de la primavera en plors. La nostra Trilogia, que ja apunta per l’horitzó. Arrancarà la Diana i ens tremolaran els llavis, i com l’andalús davant la Macarena, com la fallera davant el ninot indultat, direm: “Açò és el més gran”.
Feliç Dia Mundial del Teatre.




