Una Festa d'excel·lència

Alcoy

Fa a penes dues setmanes vam tindre l'oportunitat de disfrutar de nou de les nostres benvolgudes Festes de Moros i Cristians, de les més tardanes que es recorden per imperatius de la Setmana Santa i l'1 de maig, i els resultats van ser espectaculars.

Insistint en el que ja vaig dir en la prèvia, un dels elements sobre els quals estaven posats tots els focus d'atenció era el de la primera alferes de la història, Ana Gisbert Mira-Perceval, per la Filà Marrakesch, i si algú encara tenia algun dubte respecte al protagonisme que ha de tindre la dona, el públic es va encarregar de deixar-lo tot ben clar, alçant-se dels seus seients per a tributar una ovació més que merescuda. Per tant, normalitat absoluta.

La mateixa normalitat amb la qual es va rebre a les primeres esquadres mixtes, començant per l'especial de l'alferes cristià dels Contrabandistes, on dues dones van compartir formació amb els seus companys rebent igualment aplaudiments encesos per part del respectable.

En l'àmbit organitzatiu, també cal destacar el bon resultat que van oferir les mesures adoptades per a reduir la duració de les Entrades, atés que més enllà d'algun tall esporàdic, la desfilada va transcórrer compacte i àgil. Per tant, reconeixement també a l'organització.

Però com succeeix cada any, sempre queden coses per polir i a les quals cal posar límit, si a més es té en compte que es venen repetint amb una certa assiduïtat. La raó és que si de veritat es volen unes Festes que freguen l'excel·lència, resulta poc admissible el comportament d'algun component de determinades esquadres, que com poc provoquen vergonya aliena, sobretot quan apareixen en les pantalles televisives. Segur que tots saben al que em referisc.