Violència i infància

Alcoy

Que vos ve al cap quan dic violència? Veritat que imagineu que algú pega a algú? Si parle de violència en la infància, probablement penseu a donar-li una bofetada a un xiquet o xiqueta. Però, sabeu què? La violència és molt més que agredir a algú físicament. Es pot ser violent amb la paraula, amb el tracte i amb la manera que tenim d’exercir un control sobre els altres. La societat ens ha transmés violència estructural. Aquesta és subtil, inclús pot estar justificada: perquè som pares i hem d’exercir autoritat sobre els fills. Ells ens han d’obeir, perquè clar, no saben res de la vida, són persones en formació. Quasi els tractem som si no fossen ja éssers pensants. La violència també és obligar-los a fer coses que no volen, com vestir-se incòmodes o no deixar que s’embruten. És no tindre en compte la seua naturalesa i el que el seu cervell necessita realment: joc i tendresa i amor, sempre, també quan tenen una explosió emocional. A més també es pot ser violent quan utilitzem paraules: no és una rabieta, és una explosió emocional. I no està fent res més que expressar el que sent: un malestar que pot ser causat perquè li has dit que es fique una jaqueta perquè estem a -4 graus o perquè una galeta li ha caigut a terra i s’ha partit en dos. Els adults, jo també moltes vegades, som violents, i no ho som perquè peguem una bufetada, ho som perquè el sistema NO ens permet gaudir de criar. Estem fins al cap d’obligacions i fem que els nostres menuts hagen de córrer per a anar a l’escola, sense respectar el seu ritme més lent i pausat. I ho som perquè no els deixem ser qui són i els imposem com vestir, que dir i que fer. La realitat és que són persones ja, no ho seran quan siguen adults, ho són ací i ara, i mereixen la dignitat de poder triar almenys la samarreta que els agrada, anar bruts perquè han jugat al parc durant hores i els mereixen que els abrasem fort quan estan també enfadats. El que fem ara és la seua salut mental per a tota la vida. El que fem ara condicionarà la violència que transmetem generació rere generació. Jo no sé vosaltres, però jo vull un món en pau, no en constant guerra. I tot comença a casa.