Un món distòpic

Alcoy

Una frase que he escoltat en diverses conferències, és que estem immersos en un món distòpic i polaritzat on moltes vegades no sabem on està el que tant buscava Franco Battiato quan cantava allò del centre de gravetat permanent que no li fera mai canviar el que pensava de les coses i de les persones.

I no sols ha estat en la cançó. En llibres com “1984” d’Orwell o “Un món feliç” de Huxley, se’ns mostra una societat distòpica governada per un poder totalitari, que funciona com una dictadura, sense que la ciutadania se n’adone... la literatura s’ha quedat curta si no mirem les notícies:

· El president del Govern, Pedro Sánchez, tarda set mesos a reunir-se amb els afectats de la DANA.

· El president de la Generalitat, Carlos Mazón, encara ni els ha rebut ni s’espera que ho faça... deu estar encara emboiregat amb el que va menjar i fer al Ventorro.

· El president dels Estats Units, Donald Trump, prohibeix a la universitat més important del país acceptar estudiats estrangers.

· El president d’Israel, Benjamín Netanyahu, diu que el crit de “Palestina lliure” és la versió actual del “Heil Hitler”.

· El president rus, Vladimir Putin, prohibirà les sèries i les pel·lícules on les dones anteposen la seua carrera professional a ser mares i tenir fills.

A tot açò, dia rere dia, assistim a la sangria de la guerra en Ucraïna i a un genocidi tipus la Lista de Schilder però al revés en Gaza... i mentre nosaltres dient: pobrets!

La raó és que per sort, en aquestes terres som gent amb seny i trellat i sols tenim a un bisbe jubilat, sospitosament obsessionat amb l’homosexualitat, que considera que la discapacitat és una herència del pecat i del desordre de la natura.

I això que la calor sols ha fet que assomar-se!