Un moment decisiu

Alcoy

Anem de cap a juny. I juny porta una efervescència especial. En bona part, pels més joves de casa. Prompte sentirà parlar als nostres fills o nets o amics... de la fi de curs, de l’EVAU, del dilema que és decidir si van o no la Universitat. O fan un grau d’FP. O si volen treballar. O estaran aquelles i aquells que ja tindran el seu títol universitari i ara han d’optar per fer un màster, o buscar un lloc de treball... Tot porta nervis i incertesa.

Per a molts dels nostres fills, nets, o germans… O per a tu, si pot ser que tu que estàs escolant-me, has de prendre una decisió vital per al teu futur. Donar resposta a això que t’han preguntat des de ben xicotet: què vols ser de gran?

I sí, és molt transcendent. Però sense drama. Fases el que fases sempre pensa que la decisió siga teua Que si vols quedar-te a Alcoi, serà fantàstic. Si necessites marxar, serà excepcional. Que el pas que dones siga sinònim de felicitat. Però no ara, sinó amb el temps. Una felicitat aposentada en el teu dia a dia. Que és l’únic realment important. Un futur fet a la teua mida. Escollit per tu. I que, a més, implique el dret a equivocar-se. A fracassar. Perquè, de fet, en l’equivocació, en el fet de caure, en el fracàs, està la realitat de la vida. I el que et donarà tot per ser fort. I per ser, amb el temps més feliç.

Ja saps que deia Truman Capote, el fracàs és l’ingredient que dona sabor a l’èxit. I en veritat, l’èxit no és ni més ni menys que viure feliç amb tu mateixa. Amb els teus i amb el teu món. Eixe serà l’èxit que ara comences a cultivar. Un mes de juny on et va tocar, prendre una decisió vital. O no tant.