Antoni Llidó, vocació per transformar

Alcoy

Durant els anys 60 del segle passat, els pobles de la Vall del Seta, sobretot la gent més jove, van viure un revulsiu. L’arribada d’un retor jove a les parròquies de Balones i Quatretondeta, Antoni Llidó, va canviar la vida de molta gent. Va impulsar una "extraordinària labor social, pedagògica i pastoral". Encara als municipis molta gent recorda com va eixir una fornada de joves que, gràcies al seu esforç i contactes, van aconseguir estudiar el batxillerat i accedir a la universitat. L'educació era per a ell una eina fonamental per a la transformació social i va fer del seu pas a aquests pobles rurals un autèntic oasi de formació que per al règim franquista i l’oligarquia de l’època era un acte subversiu.

Malgrat la seua dedicació, el compromís de Llidó no va ser ben vist. Anys després el bisbe el va enviar com a capellà castrense a la Marina; un destí molt diferent d'allò per on més vocació havia demostrat. L’any 1969, va decidir anar-se’n a Xile com a missioner, buscant un espai on el seu compromís social poguera manifestar-se lliurement. Allà, es va acostar a la gent que més ho necessitava, vivint amb els treballadors i camperols empobrits de Quillota. L’any 1973, el colp d'estat de Pinochet contra Salvador Allende va obligar que la seua funció social passara a la clandestinitat. Llidó va ser considerat un enemic del nou règim; que finalment el va detindre l'1 d'octubre de 1974 per torturar-lo i acabar amb la seua vida. Malgrat les tortures, va ser una "llum" i una font d'esperança per a altres presoners, animant-los a ser "forts".

El 50é aniversari de la desaparició del “pare Toño” ha fet que aquelles persones que cuiden el seu llegat impulsen una agenda per retre-li homenatge. Des del darrer divendres i fins al 13 de juliol, es podrà veure una detallada exposició sobre la seua figura a la Casa de la Cultura de Quatretondeta.

Llidó, natural de Xàbia, és un símbol de com emprar la fe per a fer el bé; oposant-se a les injustícies i acostant l’educació i la dignitat a aquelles persones que menys oportunitats tenien.