El desert

Alcoy

Alcoi comença a perdre les constants vitals. S'inicia progressiva i irremeiablement eixe període de temps en què la ciutat baixa la tensió arterial, la freqüència cardíaca o la respiratòria. Si fa uns dies Alcoi tenia el bullici d’Estambul en dos mesos el centre de la ciutat serà el desert d’Atacama. En les converses ja dominen les paraules apartament, caseta, viatge o piscina. Ara quan acabe el col·legí començarà a poc a poc l’èxode massiu. La ciutat es farà incòmoda i desagradable, la calor comença a colpejar ja amb força i s’inicia la recerca de l’ombra, dels parcs, de l'aigua. Només quan cau el sol tornarà un poc la vida prop de gelateries i terrasses. L’activitat esportiva, recreativa i cultural pràcticament desapareix i és moment de trobar més alcoians i alcoianes als passejos marítims de Dénia, Gandia, o Sant Joan a Alacant que al carrer Sant Nicolau.

Res pot contra la calima de juliol i agost que fa l’ambient a la ciutat irrespirable. El centre semblarà el desert de Sonora i dies com el 15 d’agost es viuen a la ciutat d’Alcoi com a experiències al·lucinògenes. Sempre queda el recurs de l’aire condicionat i refugiar-se en eixe oasi anomenat sofà on podem veure pel·lícules apocalíptiques per a superar un estiu que ja s’acosta, ja ve la festa de la nit de Sant Joan, la nit de les bruixes. Temps de seure a la fresca, temps d’estimar, temps de bany, de lectura, de viatges i de no fer res.

L’estiu ha arribat sobtadament al juny i se n'anirà sobtadament un dia de pluges al setembre. Eixe dia Alcoi ja haurà tornat a ressuscitar.