Rèquiem pel Deportivo

Alcoy

Açò de l’Alcoyano s’ha convertit en un tema tabú, del que només es parla ‘en corrillos’. I és que ho han fet tan malament, que han aconseguit anestesiar-nos i que tot ens faça el mateix.Vaig a intentar resumir una mica el que, des de la meua perspectiva, ha passat en els últims anys amb el Deportivo i que ens ha transformat en 5 o 6 anys, partint de ser un club amb ‘solera’, ‘garra’ i renom mundial… a ser un autèntic desastre sense rumb i sense rostre.Si rebobinen només quatre anys, s'adonaran que teníem un equip amb un 40% de gent de les comarques, que vam eliminar al Madrid de Zidane i que no hi havia qui ens guanyara a El Collao.Fou molt bonic, però al poc d’això, es va destapar que l’anterior president havia fet un forat i coses molt estranyes que supose que algun dia es sabran i que el club va entrar en crisi. L’esmentat president, Serrano, va eixir per la porta de darrere i rapidet, rapidet. Aleshores, l’Alcoyano es va desprofessionalitzar i va vindre el senyor que fuma puros, el tal Ramírez. Un empresari més dur que una pedra i que ja havia ‘no triomfat’ al Múrcia, Elx i Hércules. Com que era… o Ramírez o la desaparició, van triar… Ramírez.Després vingué allò d’anar-se’n a La Nucia, la manifestació, deixar l’equip amb 0 jugadors de les comarques i passar olímpicament de l’afició. Tot legal, perquè l’Alcoyano és seu i pot fer el que vulga. Però s’han carregat allò que tant volíem.Ara ens trobem en un moment més delicat. Amb més deute econòmic, amb unes suposades negociacions amb una empresa d’Alcoi que es vol quedar el Deportivo però que tots sabem que no acabarà bé (ojala m’equivoque) i amb una afició encara més apàtica, cansada i allunyada dels colors blanc i blau.Una vertadera llàstima. En fi, sempre ens quedarà aquella cavalcada d’Antón, la passada a Diakité i la rematada de Juanan que suposà el 2 a 1 al Madrid.