Sense excuses, sense silencis

Alcoi

Hi ha moments que colpegen fort. Que ens tallen l’aire. Que fan trontollar tot l’esforç, tota la convicció, tota la lluita d’anys, per culpa de comportaments que no sols són inacceptables, sinó profundament repugnants.

El que hem conegut aquests dies —a través d’uns àudios que combinen un masclisme obscè amb actituds allunyades de qualsevol ètica pública— ens ha deixat en xoc. Indignades. Decebudes. Són paraules que fastiguegen. Però, sobretot, són la mostra d’una manera d’entendre el poder i la política que no té cabuda en una societat decent. I, per descomptat, no té cabuda en el PSOE.

Perquè no es tracta només de declaracions masclistes —que ho són, i de les més ràncies—, ni únicament de la cosificació intolerable de les dones. Es tracta també del que insinuen i confessen: trames, favors, interessos i una manera d’actuar que res té a veure amb allò que representa aquest partit. Aquestes són “converses” són un atac a la dignitat de les dones i a la política entesa com a servei públic.

Sí, estem decebudes. I molt. El feminisme porta dècades combatent eixa forma de poder. Perquè fa anys que defensem que el PSOE és la casa del feminisme, de la igualtat, dels drets. El nostre partit ha sigut un dels motors fonamentals dels majors avanços en igualtat de la nostra història. Per això no callarem ni mirarem cap a un altre costat. No ho hem fet mai, i no ho farem ara.

Hem combatut el masclisme estructural dins i fora del partit. Hem donat la cara. Hem exigit respecte. Però quan el que escoltem en eixos àudios ix de la boca d’un dels nostres, la indignació és encara més gran. I no callarem. Ho hem dit moltes vegades, però hui ho reafirmem amb més força que mai: continuarem denunciant, assenyalant i actuant per erradicar el masclisme estructural i la corrupció que corroeix des de dins.

El PSOE va arribar al poder amb un compromís ferm amb la regeneració democràtica. Ho vam fer per recuperar la dignitat de les institucions, per demostrar que no tot val en política. Per això, davant les informacions conegudes en els últims dies —greus, preocupants, i que afecten persones concretes—, no cap el silenci ni la indiferència.

La resposta només pot ser una: tolerància zero. Caiga qui caiga. Perquè si alguna cosa ens defineix és la nostra voluntat d’actuar, de depurar responsabilitats i de fer-ho amb exemplaritat. Sense protegir ningú, sense escudar-se en tecnicismes, sense esperar que escampe. La regeneració no és un discurs: és una pràctica política diària. I si hi ha indicis que algú ha traït la confiança del partit i de la ciutadania, aquest partit estarà a l’altura. Com sempre ho ha estat.

En les organitzacions hi ha qui s’amaga quan arriben les tempestes, i qui dona la cara en els pitjors moments. Jo trie estar amb els segons. Ací estic, com a militant de base, sense més escut que els meus principis i sense més ambició que la de dignificar les sigles que estime.

Demanem perdó. A la ciutadania, a la nostra militància, a les dones que s’han sentit profundament ofeses i als qui van creure que aquest partit era una altra cosa —perquè ho és—. I ho fem sense amagar la vergonya, però amb la determinació d’arrribar fins al final. Perquè donar la cara també significa demanar perdó. I no sols com a fórmula buida, sinó des de la convicció que hi ha línies roges que no s’han de creuar mai. Que no tot val. Que no podem ser còmplices per omissió. Que mirar cap a un altre costat ens converteixen en part del problema.

L’ocorregut requereix una resposta clara, ferma i sense titubejos. No n’hi ha prou amb apartar-se d’un càrrec o guardar silenci esperant que escampe. El PSOE ha d’actuar amb responsabilitat, amb autocrítica i amb exemplaritat. Perquè quan una persona representa el socialisme, ho fa amb tot: amb la història, amb els valors i amb el compromís amb la gent.

Perquè liderar també és actuar amb contundència quan fa mal. Perquè les conviccions es mesuren, sobretot, en els moments difícils. Perquè la decència i l’exemplaritat no es negocien. I perquè si alguna cosa ens diferencia és precisament això: que no dubtem a apartar de les nostres sigles a qui no les mereix.

I no podem obviar una veritat incòmoda: els qui hui escoltem en els àudios parlant amb supèrbia, menyspreu I arrogància; els qui han fet de la política un joc brut de favors, mossegades i menyspreu a les dones; perverteixen també els nostres processos interns. Manipulen voluntats, alteren resultats i embruten el bon nom d’aquest partit.

Perquè la corrupció no sempre comença amb diners. A vegades comença molt abans: quan es torça la voluntat de la militància, quan s’utilitzen paranys en processos interns, quan es perverteix l’esperit democràtic que ens dona sentit com a partit.

I això tampoc representa el PSOE. Ni eixes pràctiques ni els qui les duen a terme. Perquè aquest partit no pertany als qui l’utilitzen com a eina de poder personal. Pertany als qui el dignifiquen cada dia amb treball honest, discret i generós: la militància de base. Els qui han dedicat la seua vida a servir la seua gent amb coherència, respecte i entrega. Elles i ells són el veritable cor del socialisme. I no mereixen carregar amb la vergonya dels qui traeixen les nostres sigles i els nostres principis.

Eixa manera de fer política no ens representa i ha de quedar fora. Sense excuses. Perquè no hi ha regeneració possible sense neteja. I no es pot construir un futur amb els qui han fet del passat una trinxera d’interessos personals.

Aquest és un partit centenari, nascut de la lluita obrera, que ha liderat cada gran transformació democràtica d’aquest país. Un partit que, en el Govern, ha treballat per millorar la vida de la majoria social: pujant salaris, protegint pensions, redistribuint riquesa, ampliant drets. I ho hem fet amb honestedat, amb convicció i amb sentit d’Estat.

Per això hui fa mal. Fa mal veure embrutades les nostres sigles pels qui mai van entendre el que representen. Però també reafirma el nostre compromís: no permetrem que uns pocs taquen el treball, l’esforç i la dignitat de milers de militants que sí que creuen en la política com a eina de transformació.

Hui estem tristos, sí. Estem dolgudes, decebudes, cabrejades. Però no estem vençudes. Perquè la política també és això: saber enfrontar-se al que fa mal, mirar de front i actuar. Perquè el PSOE que defensem no és perfecte, però és valent. Perquè no callem. Perquè no justifiquem. Perquè continuem creient en una política decent, neta, feminista i transformadora.

Per això no permetrem que ningú robe el que hem construït entre totes i tots. No ens rendirem.

El PSOE és la humilitat dels qui van lluitar per la democràcia, la decència dels qui alcen cada dia un país més just i la dignitat dels qui no es rendeixen ni tan sols en els pitjors moments. És eixe partit el que hem de defensar. I ho farem. Coste el que coste.