Memòria d’un llegat incomplet

Alcoy

Quan el 2016 va morir Xavier Dalfó, fundador de la revista Canigó, Isabel-Clara Simó va decidir deixar la casa que havien compartit a l’Ametlla del Vallès. Aquell espai havia estat testimoni d’una etapa creativa intensa de l’autora. A banda dels records, hi restava una biblioteca personal plena d’anotacions manuscrites i un conjunt d’obres d’art de gran valor.

Davant la necessitat de preservar aquest llegat, l’artista Antoni Miró va proposar donar-lo a l’Ajuntament d’Alcoi. La Universitat d’Alacant (UA) n’assumiria la catalogació abans de traslladar-lo a la Casa de Cultura. Tanmateix, el projecte es va aturar durant quatre anys. Amb un canvi de govern a la UA, el llegat va quedar emmagatzemat en caixes al campus de Sant Vicent. Finalment, l’any 2024 es va traslladar a un espai municipal indefinit.

El passat maig es va inaugurar una exposició a l’IVAM-CADA d’Alcoi. S’hi mostrava tota la col·lecció artística personal, ja catalogada, i una minúscula selecció de llibres. Un espai digne, però insuficient si es vol accedir realment a l’univers intel·lectual de Simó. Els llibres no tenen encara una classificació ni hi ha cap suport digital. Tampoc s’ha comptat amb una comissió d’experts ni amb institucions com la UA o l’Acadèmia Valenciana de la Llengua.

El llegat d’Isabel-Clara Simó mereix més: un accés complet, eines crítiques, i una voluntat clara de conservar-lo. Cal anar més enllà dels tòpics i reconéixer una de les trajectòries literàries més importants de la nostra literatura contemporània. Així, aconseguirem animar uns estudis rigorosos que analitzen la seua obra dins del context en què es va desenvolupar. Per fer justícia a la seua memòria, cal recuperar amb rigor i estima tot el seu univers creatiu. Isabel-Clara i Alcoi s’ho mereixen.