Els docents

Alcoy

Josep Lluís Peidro va inventar la Mona Tirititera. Recorde lleument, doncs tenia entre 3 i 5 anys, com a l’aula va aparéixer un cohet fet en caixes de cartró per enlairar-se al cel amb la Mona en qüestió. Més tard, Mari Sari em va ensenyar a multiplicar i a escriure. Roger va ser qui em va transmetre la passió per llegir i escriure, d’aquella promoció vam eixir tres periodistes, alguna cosa faria ell...I més tard va arribar l’institut i Don Alfonso em va ensenyar lo apassionant que pot ser la història, els meus professors i professores de valencià i castellà, i també d’anglés em van acompanyar en la meua passió per les llengües i de nou, per escriure i per la literatura. Allà vaig publicar algun article al periòdic de l’institut, vaig participar en concursos literaris, i algun el vaig guanyar. I va arribar el batxiller amb grec i llatí, amb Encarna i Pepa, i vaig treballar dur per aconseguir la nota que necessitava per a arribar a la universitat a estudiar el que tots, d’una manera o altra havien llaurat en mi. I vaig triar el periodisme. L’educació ens marca, l’acompanyament que els mestres i professors fan és fonamental. Que creguen en tu, que t’animen a fer allò que t'apassiona, que aprengues amb motivació... és clau per marcar el teu futur. L’altre dia a la celebració del 45 aniversari de l’IES Andreu Sempere vaig connectar amb tot això, perquè soc qui soc gràcies a mi mateix, però també gràcies als qui m’han acompanyat al camí, els meus pares, el meu germà i els meus mestres i professors. Un docents excel·lents que han cregut i creuen en l’educació pública i el seu potencial, que ensenyen valors, passions, i en ments crítiques i reflexives. Tant de bo, tots hageu tingut la sort que he tingut jo de donar amb persones compromeses amb el seu treball. Gràcies a totes i tots els qui heu estat al meu camí.