Diferències

Alcoy

Bon dia! Quan estudiava Formación del Espíritu Nacional, una assignatura del batxiller franquista dels anys 60, ens van explicar als xiquets d’11 i 12 anys com era el caràcter dels espanyols, segons la regió que habitaren dins el territori, i per increïble que vos semble, aquella assignatura ja constatava les diferències d’identitat i deixava ben claret que Espanya és un estat plurinacional, una contradicció digna d’estudi psiquiàtric perquè aquell règim, ja ho sabeu, proclamava al mateix temps que Espanya era una, a més de “grande y libre”.

Aquella lliçó que havíem d’estudiar dia que “los catalanes son ahorradores, los valencianos festivos, los andaluces alegres, los castellanos recios, los aragoneses tenaces (realment volien dir “tozudos”), los vascos trabajadores, los gallegos serviciales” i ja no recorde què dia dels extremenys però segurament diria que “los extremeños recogen bellotas” o qualsevol cosa semblant. De Cèuta i Melilla no dia res la Formación del Espíritu Nacional perquè, què anaven a dir, que “los de Ceuta y Melilla son moros buenos?” I els de Canàries, què? “los canarios cultivan plátanos?” Ara ens fa riure, però eixa era l’educació i la cultura que rebiem en aquells temps.

Tot açò em ve al cap perquè he vist Isabel Díaz Ayuso desganyitant-se cridant davant una multitud que “España no es plurinacional”. Cridant i repetint eixa frasse entre els aplaudiments enfervorits de la plebe.

Díaz Ayuso és “recia” perquè és castellana, segons vaig estudiar jo, i com a “recia” que és, parla amb la convicció i la força del que està en possessió de la veritat des de la més completa ignorància. Perquè més que “recia”, és un terrós. Li fa falta a esta dona un repàs de la Formación del Espíritu Nacional.