El teix mor de peu

Alcoy

Les presses, el no alçar pràcticament els ulls del mòbil, ha fet que anar per la ciutat es faça de manera automàtica. Per això resulta molt fàcil no adonar-se de desperfectes, de canvis, dels paisatges urbans que només cridarien l’atenció quan apleguen a un gran deteriorament.

Van perdent-se les ciutadanes i ciutadans observadors que avisaven de voreres en mal l’estat, clevills, edificis amb desperfectes i d’altres elements urbans que s’han de reparar i cuidar en una població per a evitar caure en l’abandonament.

Molts no sabran que Alcoi s’ha quedat fa poc sense un arbre que superava els tres segles i donava el nom a la residència comarcal El Teix, el xalet que va construir Carlos Pérez en el segle XX i després va ser ‘ Hogar Nuestra Señora del Milagro”.

Pot ser el teix que ara ens ha deixat fora de la mateixa època de quan es va col·locar la primera pedra de l’església de Santa Maria i seria jove quan la construcció de la casa de la bolla o de l’hospital civil.

Un arbre centenari hauria de tindre un valor i un reconeixement. Com diu el professor I especialista en paisatgisme José Ramón Gómez, l’arbre hauria de ser un ciutadà de ple dret i estar a gust en el seu lloc. El verd ha d’estar present en les zones urbanes. El professor Gómez aconsella veure tres arbres des de totes les cases o tindre un espai verd a 300 metres de cada domicili.

El dramaturg Alejandro Casona, de la generació del 27 en la seua obra teatral ‘Los árboles mueren de pie’, ja va ressenyar que valen perquè donen flor i ombra, però, quan moren en silenci i de peu, ningú tornará a acordar-se d’ells. Cal no oblidar-se del patrimoni vegetal perquè dona vida a una ciutat.