Fàstic etern, Netanyahu

Alcoy

A una conversa a la Universitat de Flensburg, un dels caps de departament em parlava de la reserva dels alemanys a criticar res que faça l'estat d'Israel, siga del calat que siga, per evitar que se'ls puga assenyalar com enemics dels jueus. Una espècie de culpa perpètua pel que els seus avantpassats van fer i que porta a tancar els ulls davant qualsevol barbaritat que els actuals fills, nets i besnets d’aquells porten a efecte.

Jo soc dels que pensen que els pecats propis del passat, no poden justificar tancar els ulls davant els aliens del present, i s'ha de denunciar la barbàrie sempre perquè sinó a la fi la barbàrie s'acaba imposant.

Benjamin Netanyahu, és vosté, i utilitze el vosté com a mètode per distanciar-lo un parell de metres, no perquè meresca dit tractament, és vosté, dic, un assassí, un genocida, un cínic, un bastard i una de les pitjors persones que el món ha creat. El que està fent, junt amb els seus acòlits, amb el poble palestí, no és distància ni una micra del que Adolf Hitler junt amb els seus acòlits va fer amb els jueus a mitjan segle XX. Tant de bo acabe vosté com ell. La Història, per a vergonya dels seus afins, li reserva un lloc especial entre les persones que més rebuig ha provocat.

No es pot tractar a ningú de cap manera d’aquesta manera. Molt menys a tot un poble. No se'ls pot assassinar, amb l'aquiescència de la resta del món, Trump i Putin al capdavant, altres dos vomitius, ni se'ls pot voler clavar en un camp de concentració per a desfer-se del problema. Això té un nom i els jueus ben bé ho coneixen. I té, el fill de puta, encara el cinisme de proposar al seu homòleg americà al Premi Nobel de la Pau. En mans de qui està el món, què fàstic fan tots aquests tipus... i que no puguem fer res per eliminar-los. Amb els seus propis mètodes. Perquè amb aquests l'esperit humanista em desapareix de sobte.

A nosaltres la història ens jutjarà malament. Per callar i acceptar. Per no fer res, el que siga, per acabar amb la crueltat que viu el poble palestí. Hi ha, almenys, que alçar la veu per a intentar detindre aquest desficaci.