Drets, no disfresses

Alcoy

L’últim baròmetre europeu ens alerta: un 21% dels joves preferiria un sistema polític diferent de la democràcia. Fa uns anys, eren només un 14%. A Polònia ja en són 5 de cada 10. I això passa mentre Europa, i fins i tot Espanya, mantenen un creixement econòmic reconegut a escala internacional. Què està fallant?

El problema és que cada vegada més gent sent que la democràcia no els protegeix, no els representa i no els garanteix res. Els fan creure que estan sols, que els seus drets són paper mullat, que ningú respon. I així, es va desdibuixant la idea de democràcia: ja no és una eina col·lectiva, sinó una estructura buida que no serveix per a res. I en aquest buit, s’hi obri pas el rebuig, la desconfiança i l’enyor d’un poder que “pose ordre”.

Potser aquestes actituds semblen espontànies, com a Torre Pacheco, però sabem que hi ha darrere xarxes ben organitzades. I tornem a caure en la trampa clàssica: davant problemes complexos, buscar solucions simples, i sempre a costa d’alguna minoria.

Però la democràcia no és un luxe. No és una posició de superioritat. La democràcia és ciutadania. És formar part d’un projecte comú on ningú està per damunt de ningú. És tindre drets, no favors. És poder exigir, discrepar, participar.

Un privilegi et pot semblar més còmode, però depén de qui el concedeix. Un dret, en canvi, et fa lliure. I a llarg termini, és molt més segur un dret compartit que una concessió que poden retirar quan els convinga.

No és veritat que serien millor les coses amb menys democràcia. El que seria millor és una democràcia més viva, més justa i més defensada. No cal disfressar-la. Cal exercir-la.