La meua contribució, la seua responsabilitat

Alcoy

Tinc un horari de 40 hores setmanals, treballe i pague els meus impostos. I m’enorgulleix, perquè crec necessària la meua contribució al servei públic per viure en un espai habitable i segur. Estic d’acord amb el que fan amb el meu esforç diari? Doncs no.

Divendres passat vaig començar a sentir sirenes, avions, el meu cap es va posar alerta i vaig mirar el mòbil. Efectivament, els grups de WhatsApp de família i amics retransmetien el que estava passant al Parc Natural de la Font Roja. El malson estava molt prop, estava a casa. La llàgrima als ulls, la impotència a la gola i la ràbia al seny. Vesprada i nit seguint les poques notícies que anaven arribant de l’actualització de l’incendi.

A la televisió entrevistes a les autoritats que van pegant-se colpets a l’esquena. A primera línia els autèntics professionals, sabedors de la importància de la seua tasca. Els mateixos professionals que només unes setmanes abans, cansats de les promeses, havien fet soroll, demanant poder fer el seu servei amb dignitat per la seguretat de tothom. Mirant cap a les muntanyes a l’estiu i cap al cel a la tardor.

Igualment, els consells encarregats de conservar aquest tipus d’espais naturals, reclamen més inversió. Es tracta de cuidar el pulmó d’aquestes comarques, la vida de molts éssers vius que habiten a aquests paratges, i la rica i exclusiva flora de la zona que ha sigut i és testimoni dels canvis de context climàtic.

Però clar, què es pot esperar de qui ens governa? Aquells que als seus despatxos elegeixen on posaran la seua firma per validar que els diners vagen a un lloc o a un altre. Si la precarietat arriba a espais tan vulnerables com els centres de majors, on es viuen situacions límit, tot per no complir amb allò que es pacta, per no arribar a temps. En definitiva, per no comprometre’s amb les prioritats d’un sistema social que ha de vetllar pel benestar de les persones i no per embutxacar-se diners aliens, o fer-li favors a uns quants amics o negociar amb idees radicals només per poder assaborir el gust del poder.

Especial reconeixement i l’agraïment de la ciutadania a tots aquells efectius que van treballar de valent a l’incendi.