Els que no se'n van

Alcoy

Maletes per fer i maleters oberts en busca de l’oxigen que suposa trencar la rutina. Esta és la imatge de l'últim dia de juliol, la consecució del somni del treballador, el final del compte enrere més esperat pels que no tardaran a penjar peus mirant l’aigua, gintònics quan cau el sol i paelles en taula. Enhorabona als que disfrutareu en molts casos de la massificació si acostumeu a parar en agost: les cues, l’embós de les platges i els aeroports vos esperen a molts, però el món continua girant…

L’alquitran de l’asfalt crema i acompanya als que no se’n van. Són l’espècie dels i les Rodríguez, ells són els serveis mínims de l’estiu i en el pitjor dels casos famílies que simplement no poden fugir de la ciutat perquè no hi ha cacaus… Així que si eres dels que et quedes no et sentiràs tan a soles perquè un de cada cinc a la nostra Comunitat estaran guardant la ciutat, això si, per necessitat. És un altre tipus de pobresa, la vacacional. La cara B de l’estiu que no voràs anunciada en televisió i en la finestra d’Instagram però està. A tots ells les gelateries i les piscines els faran oblidar per moments l’exili cap a l’aglomeració I en la part positiva que sempre s'ha de buscar, disfrutaran d'una tranquil·litat que estos dies, o bé et perds en la muntanya o la trobes en la ciutat, i a més et perds la depressió postvacacional, però d’això ja parlarem en setembre que no queda res. A tots, bon estiu!