Tornada a la rutina

Alcoi

Doncs res… ja estem de tornada. Fi de l’estiu. S’han acabat les xancles, les migdiades i les canyes entre setmana. Ara el que toca és matinar, fer cues al súper i retrobar-se amb el tàper d’arròs ressec que ni el microones vol ressuscitar. Sí: ha tornat setembre, eixe mes que fa olor a… resignació i cafè reescalfat.

El despertador sona amb més mala llet que mai. Els correus acumulats pareixen escrits per un exèrcit de funcionaris amb mala llet. I clar, setembre porta de tot: els xiquets amb motxilles que pesen més que ells, els cotxes en atascos a l’entrada d’Alcoi com si regalaren gasolina, i la bàscula, que després de l’estiu pareix el BOE: només sap donar males notícies i no perdona ni un gram.

Diuen que la rutina és sana. Clar, sana per al gimnàs, que en setembre és més popular que la Fira de Tots Sants i en octubre ja fa més pena que una discoteca buida. I sana per a les cafeteries, que es converteixen en el nostre autèntic Ministeri d’Energia… perquè sense café, ni Déu sap com tirar avant.

Però tranquils, que hi ha solució: per a suavitzar la depressió postvacacional, el millor és avançar-se al calendari i plantar ja l’arbre de Nadal. Poses la playlist de nadales, penges quatre boles i au, teràpia barata i sense psicòleg. Total, a este ritme passem de les xancles al torró més ràpid que els polítics de la promesa al desmentit.

Així que res: benvinguts a la rutina… eixe parc temàtic sense atraccions on l’única muntanya russa és el saldo del compte corrent.