Aigua, per favor

Alcoy

Acostumàvem a xarrar sobre els canvis que ha experimentat la nostra quotidianitat. La conversa sempre derivava cap als avanços tecnològics i acabàvem exclamant: Quin aparell et quedaries si et digueren que només en pots tenir un? Ens féiem un fart de riure amb certes respostes. Hi havia qui triava l’aire condicionat i qui el televisor, però és fàcil endevinar que molts estaven especialment aferrats al telèfon mòbil. No s’imaginaven desconnectats, tot i saber que la generació anterior havia sigut ben feliç sense. Jo sempre triava la llavadora de roba. No em feia res viure només de fruita i formatge, m’agradava llegir llibres en paper i en tenia prou amb un ventall a l’ombra d’un arbre per passar les calorades, però no podia imaginar-me rentant la roba i els llençols a mà.

En la mateixa línia, si em feu triar entre serveis com l’aigua, l’electricitat o el telèfon, sempre demanaré l’aigua. Em veig capaç de cuinar amb barbacoa i il·luminar-me amb espelmes, però no de prescindir de la higiene.

En aquesta elecció m’he reafirmat en el més dur de l’onada de calor, perquè m’he quedat tres dies sense aigua a causa d’una avaria difícil de solucionar. Haver de rentar-me les mans repetides vegades amb la mateixa aigua d’un poal proporcionat pels veïns, llavar-me a trossets com els gats, acumular plats per rentar i un fum d’inconvenients més, ha sigut un turment.

Encara que la nostra vida estiga basada en l’electricitat, farem bé de recordar que l’aigua és més important que qualsevol altre servei, no debades el 60% del cos humà és aigua i l’ésser humà només pot viure tres dies sense beure’n. Sense llum vam estar un dia sencer quan l’apagada general aquella que va afectar a tota la península, i ho vaig viure sense el trauma que ha sigut estar sense aigua.

La vida a Alcoi depén de l’aqüífer del Molinar, l’hem de cuidar com el tresor que és i pensar-ho molt bé abans de fer res que el puga perjudicar.