Álvaro Verdú sobre l’Eixample d’Alcoi: “Va ser dels primers a tramitar-se i aprovar-se a tot l’Estat”

Alcoy

Enguany fa 150 anys de la redacció d’un Projecte que va marcar l’evolució de la ciutat i va crear les bases per a la formació de molts dels barris alcoians que hui coneixem. Es tracta del Projecte d’Eixample i Rectificació, redactat en 1875 i aprovat en el 78, i el CAEHA està aprofitant l'efemèride per a posar-lo en valor amb el seu cicle Coneixent la nostra història, que enguany coordina Álvaro Verdú.

L’Enginyer en Geomàtica i Topografia, Màster en Geomàtica i Geoinformació i Vocal del CAEHA analitza en Històries d'ací la redacció del treball del que es compleixen 150 anys: “Va ser dels primers a tramitar-se i aprovar-se a tot l’Estat”.

Ampliar

Cerrar

A continuación, reproduim la transcripció de la conversa en el programa de radio de este dilluns 15 de setembre en Històries d’ací.

P: Per què era necessari aquest Projecte d’Eixample? Va ser el primer que es va redactar a Alcoi?

R:La població d’Alcoi va començar a créixer de forma espectacular a mitjans del segle XVIII, ja que la mecanització i la centralització en Alcoi del procés de manufactura tèxtil va comportar un èxode dels pobles veïns, i un augment de la natalitat derivat del progrés econòmic.

Ja en aquest segle es va fer necessària la construcció de noves vivendes per a acollir a tota aquesta població, sorgint així barris com el de les Cases Noves, al voltant de la Glorieta, però cap a finals del segle XVIII i principis del XIX aquest procés expansiu es va estancar, però no el creixement demogràfic.

Amb aquestes condicions, durant la primera meitat del segle XIX, a les cases tradicionals unifamiliars, que majoritàriament comptarien amb planta baixa, primer pis i porxe, es van anar afegint altures, i les estances es van anar dividint i ocupant per múltiples famílies, inclús arribant a habitar els cellers.

Així arribem al 1849, quan s’aprova el Plano General que va redactar l’arquitecte Jorge Gisbert, i en el qual principalment es defineixen les alineacions per als carrers existents, però sembla que també proposava algunes àrees per a eixample de la població, a la zona de la Riba i al voltant de l’actual avinguda País Valencià, de recent creació. No obstant això, més enllà d’algunes cases de la burgesia en aquest nou raval, el problema de les condicions d’habitatge de la classe obrera no es va solucionar, i fins i tot empitjorava.

P:Amb aquestes condicions, la necessitat d’un nou eixample seria una de les principals preocupacions per a la població de l’època. Com es va redactar aquest Projecte?

R:La iniciativa comença en 1870, quan l’Ajuntament inicia els tràmits per a la seua redacció. Els successos del Petrólio en juliol de 1873 van produir una paralització del tràmit, però arribat l’any 1875 ja es comptava amb l’autorització i les bases per a llançar el concurs de projectes, el termini del qual finalitzava a principis d’agost. En un primer moment es van presentar dos equips, però un d’ells, format per José Moltó i Rafael Masiá finalment no va presentar res. L’equip guanyador estava format per l’enginyer Enrique Vilaplana Julià i per Teodoro Balaciart Tormo, els quals van presentar una extensa documentació gràfica i escrita.

P:Dins d’aquesta documentació escrita constaria una justificació de la necessitat del Projecte, vistes les condicions de vida existents en aquell moment.

R: Sí, i de fet l’Eixample d’Alcoi va ser dels primers a tramitar-se i aprovar-se a tot l’Estat, donada la seua urgència. Vilaplana i Balaciart fan una descripció detallada de les condicions que justifiquen la necessitat del Projecte, argumentant que, només atenent a la densitat de població, ja bastava per a justificar-la sobradament. Segons els seus càlculs, la densitat a Alcoi era vàries vegades superior a altres grans ciutats industrials com Madrid o Londres. De fet, van deixar escrita a la memòria del Projecte una descripció prou il·lustrativa de la situació:

Parece mentira que puedan respirar tantos individuos en tan reducido espacio, y que especialmente en tiempo de epidemias no desaparezcan a miles en una tierra que les da para vivir poco más terreno del que ocuparán el día de su muerte.

També parlen de les condicions higièniques de les vivendes, així com dels preus dels lloguers. A més, el creixement demogràfic i el progrés industrial feien preveure que tot això s’intensificaria en les dècades següents.

P: Quina va ser la solució que proposaren Vilaplana i Balaciart?

R: El seu Projecte d’Eixample triplicaria la superfície urbana una vegada executat. Van proposar eixamplar la ciutat per tres bandes. Primer, en les àrees adjacents al nucli urbà consolidat, això és, les àrees a esquerra i dreta de l’actual País Valencià i la zona de la Riba, a la part posterior de Sant Nicolau, on hui està el pàrquing.

D’altra banda, prenent com a referència la carretera de Banyeres (actual carrer Oliver), van traçar tot el que hui coneixem com a barri de Santa Rosa, entre el riu Riquer i el barranquet de Soler, terrenys que formaven la partida de Riquer. En aquell moment només existien algunes cases al carrer Alçamora, junt a la plaça de bous, i l’hospital d’Oliver. La caserna d’infanteria estava en projecte encara. I finalment, entre eixe barranc i el de Benissaidó, es va traçar la tercera zona d’eixample al voltant de la carretera de Xàtiva, hui Alameda. Aquesta àrea era la partida d’horta major,

Totes aquestes zones, a més, havien de connectar-se entre sí, i per això Vilaplana i Balaciart van incloure una sèrie de ponts i viaductes a tal efecte. El més important d’ells, enllaçaria la part antiga amb la tercera zona, seguint la direcció del carrer Sant Tomàs. Mig segle més tard, aquesta idea es materialitzaria amb el pont de Sant Jordi.

Els autors fins i tot van arribar a plantejar l’expansió cap a la partida de Cotes, actualment la Zona Nord, però ho van deixar per al futur.

P: A més de definir els carrers i els ponts, què més infraestructures preveia el Projecte d’Eixample?

R: Aquest pla va reservar un percentatge de zones verdes per a cada sector, en forma de places i passejos. En concret, per a les zones segona i tercera es van projectar uns grans parcs. El primer, estaria situat al final de Santa Rosa, baix d’on hui està el pont de Fernando Reig, i que podria haver comptat fins i tot amb un bosc urbà que l’envoltaria. I el segon hauria estat al carrer Espronceda, des del pont de Sant Roc fins a la plaça de l’Uxola, però aquest es va descartar quan en 1941 es va edificar un grup de vivenda protegida. També es preveien esglésies, mercats, escoles i fins i tot la ubicació del nou cementeri, que en un primer moment es va ubicar al Collao, on està el parc de Batoi. Per exemple, es va projectar una església que presidiria l’actual Rosaleda, i que en cas d'haver-se fet, hauria aprofitat la perspectiva des del pont de Sant Jordi. O també, es va plantejar traslladar l’església de Sant Agustí fins al lloc que ocupava l’ermita de Sant Roc, al costat de la caserna d’infanteria. Aquesta es comunicaria amb la ciutat amb un pont que arribaria al carrer Santa Anna.

No obstant això, moltes d’estes propostes no es van arribar a executar i, de fet, les previsions de zones verdes del Projecte d’Eixample es van reduir considerablement segons es va anar edificant.

P: Hem parlat de la part d’eixample, però què vol dir quan es parla de «rectificació»?

R: Doncs el Projecte no es limitava a definir noves zones d’expansió, sinó que també ordenava les alineacions interiors i proposava ampliacions i obertures de nous carrers. Potser la proposta més important en aquest sentit va ser la d’ampliar el carrer Sant Tomàs, de manera que la plaça de la Constitució quedara connectada amb la 3a zona d’eixample a través del nou pont que s’havia de construir. Així tot, l’ample que li donava el Projecte d’Eixample a Sant Tomàs era inferior al que finalment se li va donar, ja durant la dècada de 1920.

També es proposava l’eixample dels carrers de Sant Jaume i de Santa Rita. Aquest últim devia finalitzar en el carrer Casa Blanca, travessant l’illa de cases just per on hui està el Círculo Industrial. No es va arribar a executar, però sí tenim el xicotet carrer Claudio Coello, l’entrada al parkingdel Círculo, com a vestigi d’aquesta proposta.

Encara queden per obrir alguns dels carrers previstos al Projecte, com el que hauria de prolongar el Camí a través del carrer Sant Nicolau cap a la zona de la Riba.

P:Parlem ara del cicle «Coneixent la nostra història». Va començar el maig passat i continua ara en setembre. Què actes estan programats per a aquest mes?

R: Sí, el cicle va començar en maig amb una sèrie de cinc conferències molt nteressants, en la Fundació Mutua Levante, que van fer un repàs a l'historia urbanística d’Alcoi, des de la seua fundació fins a l’actualitat i el seu futur, i que van tindre molt bona acollida. Vam comptar amb les intervencions d’Elisa Beneyto i Lluís Vidal, Gabino Ponce i Dani Mullor, a més de jo mateixa. Qualsevol persona que vulga veure-les, pot fer-ho al canal de Youtube del CAEHA.

Ara per a setembre tenim l’exposició «Evolució urbana d’Alcoi», també a la Mutua Levante, inaugurada el passat dijous 11, i que fa un repàs a eixa evolució de la ciutat, a partir dels plànols antics de cada època, acompanyats de textos explicatius i fotos antigues. El pròxim diumenge 28, en plena Fira Modernista, faré la ruta guiada «La planificació urbanística a l’Alcoi del segle XIX». En aquesta ruta farem un recorregut per l’Alcoi de 1875 i per les zones previstes a l’eixample, per tal de vore aquelles propostes que es van realitzar, les idees que es van quedar pendents, i en definitiva, quantes de les idees del Projecte s’han materialitzat. Cal inscripció prèvia. I per últim, també este mes, en col·laboració amb el Nostre editarem una reproducció del Plànol General del Projecte d’Eixample. Serà una còpia reduïda, ja que l’original, penjat a l’oficina d’Arquitectura de l’Ajuntament, és molt gran. Inclourà una sèrie de textos de resum sobre el Projecte, els seus autors, i algunes fotografies antigues.

Enllaços:

CartoAlcoy: https://www.cartoalcoy.es/

Canal de YouTube del CAEHA: https://www.youtube.com/@CAEHA

Inscripció per a la ruta (Museu Arqueològic): 96 553 71 44 o museu@alcoi.org