Incendis

Alcoy

Este estiu hem assistit a un autèntic desastre a Espanya en matèria d'incendis forestals. Milers i milers d'hectàrees han sigut devorades pel foc en una catàstrofe sense precedents, en la qual el canvi climàtic ha tingut molt a veure per les elevades temperatures i l'extraordinària sequedat del terreny. Els denominats incendis de sexta generació, que fins fa ben poc eren un simple pronòstic del que podria esdevindre en el futur, són ja una completa realitat i es produeixen cada vegada de manera més freqüent i fulminant.

A tot això cal afegir la falta de mitjans d'extinció, la descoordinació i unes baralles partidistes que han provocat enrogiment, quan no indignació, entre els ciutadans, principalment d'aquells als quals les flames van acabar devorant-los les seues propietats i cases.

Guardant les distàncies, també a la nostra comarca vam tindre un incendi que, si bé no va ser tan paorós com els que van assolar Galícia, Castella i Lleó i Extremadura, sí que va sembrar l'alarma en un dels paratges de major valor del conjunt del País Valencià, com és la Font Roja. L'esforç dels mitjans d'extinció i un colp de sort com va ser un canvi en la direcció del vent va evitar que haguérem de lamentar una tragèdia ecològica d'enorme envergadura.

El viscut este estiu no fa una altra cosa que posar en evidència la necessitat d'extremar les precaucions i augmentar les inversions no sols en l'extinció, sinó també, i això és molt important, en tasques preventives. Els incendis, com s'ha repetit en nombroses ocasions, s'apaguen a l'hivern.

I per a això fa falta tindre a polítics compromesos, que es deixen assessorar pels tècnics i que tinguen clar que la cura del medi ambient és una prioritat absoluta. Una cosa que, lamentablement, no sempre es compleix, sobretot si hi ha governs, com el de la Generalitat, en els quals directament participen negacionistes del canvi climàtic, com són els integrants de Vox.