Prometre futur

Alcoy

Fa un parell de setmanes, Televisió Espanyola va emetre la pel·lícula El maestro que prometió el mar, una història colpidora basada en fets reals. El film retrata la vida d’Antoni Benaiges, un mestre rural de Mont-roig del Camp (Tarragona) que, destinant a un poblet menut de la província de Burgos, va impulsar una manera d’educar innovadora, oberta i lliure, que trencava amb els vells paradigmes autoritaris de l’escola.

Amb l’esclat de la Guerra Civil, aquell somni es va veure truncat. Els milicians falangistes el van assassinar brutalment, no tant per qui era, sinó pel que representava: un model d’ensenyament que sembrava llibertat, esperit crític i esperança en un futur millor. Als seus alumnes els havia promés dur-los a veure el mar. Però, en realitat, els havia promés molt més que això: els havia obert la porta a aprendre, a créixer, a imaginar un món diferent.

La democràcia és exigent i delicada perquè reclama consens, diàleg i respecte a la diversitat. Justament per això, de vegades pot donar la sensació de debilitat davant els qui prediquen solucions simples i autoritàries. Però eixa aparent fortalesa dels discursos autoritaris no és més que la rigidesa de la imposició: no descansa en la convicció ni en la llibertat, sinó en la por i en la renúncia al pensament crític.

El maestro que prometió el mar continua sent un relat imprescindible, i encara es pot veure a RTVE Play. És més que una pel·lícula: és un recordatori que la història ensenya, i que no hi ha aprenentatge més valuós que entendre que la llibertat i la dignitat sempre mereixen ser defensades.