Justícia divina

Alcoy

Este dissabte, a les 12, el meu germà, Germán Llorca, presenta un llibre a la llibreria Detroit que tracta sobre l’art de la desinformació. Ha fet un estudi molt exhaustiu sobre com els mitjans, les xarxes i els polítics que estan darrere d’elles tracten d’enganyar-nos cada dia jugant al despiste. Ja saben: dir, desdir, acusar l’altre, que si «i tu més», que si «hauries d’haver avisat tu»… i, a la fi, generar una confusió brutal que ens fa dubtar de qui és responsable. D’ací a pocs mesos, els culpables de les morts de la DANA seran els mateixos morts, per viure a Paiporta i no a Castelló.

Bé, en este sentit, he de reconéixer que, com a periodista i com a docent de periodisme, em trobe malament, cansat i desnortat. Perquè eixe art que tenen els polítics i alguns pseudoperiodistes per a embolicar i embrutar-ho tot provoca en els informadors o observadors un estat d’impotència: no som capaços de fer entendre les coses als lectors, oients o televidents. Resulta impossible explicar uns fets sense que et responguen amb les respostes esbojarrades que han vist dir a eixos polítics tramposos per la tele. Perquè ara tot el món sap de geopolítica, comunicació institucional i història. En realitat —i ho dic amb humilitat— no en tenen ni un bri d’idea.

L’últim «i tu més» que he escoltat, i que és realment flipant, és del govern jueu, que justifica el genocidi de Palestina dient que Espanya va expulsar els jueus el 1492. Allò no era ni Espanya, i ho van fer dos reis tarats i emparentats com a cosins. El trist és que hi ha gent que compra aquest argument.

Tot el que fa el degenerat de Trump, un boig condemnat pel colp d’estat del Capitoli; els qui neguen el canvi climàtic i, en definitiva, tots els que maregen per ací i per allà —inclòs Netanyahu— han de saber que hi ha una cosa que es diu Justícia divina. Que es va endur, per exemple, el diví Hitler per davant i que, encara que potser tarde una mica, arribarà també a tots els degenerats que hi ha escampats pel món, siguen de la tendència ideològica que siguen. La llàstima és no poder fer res com a ciutadà periodista insignificant des d’un poble perdut de la muntanya d’Alacant. Almenys vostés m’escolten.