Fum de canyot

Alcoy

Bon dia! Encarem el nou curs amb una notícia d’índole sanitària, que constata l’interés dels nostres governants perquè els ciutadans tinguem una vida sana. Redeu, amb tanta normativa sobre vida saludable esdevindrem tots immortals d’ací no res. ‘Sosos’, això sí, però immortals.

Parle de l’última mesura antitabac que prohibeix fumar a l’aire lliure en espais públics. Que quede clar que no estic en contra de la mesura. No senyor. Però tampoc estic a favor. No senyor. Sigueu generosos i benevolents estimats oients, i permeteu-me la contradicció, tan pròpia de la condició humana.

Per un costat, celebre molt que els meus nets no hagen de tragar més el fum del veí de la taula del costat, quan anem a berenar a una terrassa de qualsevol bar; gràcies al bon fer de les nostres autoritats, ara, les criatures només tragaran el fum de motos, cotxes, autobusos, camions, furgonetes i no dic motocarros perquè ja no se’n veuen. Continuaran enverinant-se igual, però ja no serà pel tabac. Ufff… quin descans, eh? Un descans ben hipòcrita, per cert.

Però, per una altra banda, la deriva antitabac em sembla inquietant; no sé si la pròxima mesura governamental serà apostar franctiradors a les teulades, que dispararan a tot aquell que furtivament, d’amagat a un portal, inhale i exhale unes quantes calades. O no sé, chi lo sa, igual tanquen tots els polígons industrials perquè solten porqueria i tota classe de fums per a parar un tren.

Anthony Burguess, l’autor de ‘La taronja mecànica’, que fumava sense parar purets finets i llargs i va viure fins als vuitanta-sis anys, deia que això del tabac era una moda que havia durat cinc segles. I crec que tenia raó.

Descanse en pau Philip Morris.