Joc de llengua
José Cantó, Universitat de València

La Columna José Cantó (30/09/2025) "Joc de llengua"
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
Alcoy
Les llengües són un instrument de comunicació entre les persones i permeten posar significat, entre altres coses, a les accions humanes. Aquest matí anem a jugar a un joc: els diré un titular de la premsa i buscaré una paraula que el puga definir aquest comportament. Comencem:
El País edició Comunitat Valenciana de 23 de setembre
Mazón: siete horas para defender su gestión, ni un segundo para explicar dónde estaba la tarde de la dana
Cínic: És la persona que es burla dels altres amb sorna i que menteix descaradament segons la seua conveniència.
Levante-EMV de 23 de setembre
La Generalitat asegura que el 9 d'Octubre será en el Palau y "prevé" que Mazón asista a la procesión
Fariseu: Es diu de la persona que fingeix una santedat o perfecció moral que no té, observant rigorosament pràctiques externes de religió.
I també podríem fer al revés, és a dir, a agafar paraules del nostre valencià (eixe que alguns diuen defensar en perfecte castellà) i buscar algun titular de premsa que puga estar d’acord amb la seua definició. I com que, a causa del temps que ha de durar aquesta columna d’opinió, no podem fer-ho jo els deixe unes paraules i vostés ja busquen el titular que consideren més adient. Ací van:
Borinot, trompellot, Milhòmens, moniato, embruta-sopars, cap de suro, furta melons, xafaxarcos, pocatraça, furó i esgarramantes.
Perquè després diguen que la nostra llengua no és rica.
Bona tardor!




