Guarros S.A.

Alcoy

Abans de l'estiu, Marina contava a la ràdio sobre com n’està de brut Muro. Doncs mira, Marina, vine un dia a Alcoi... Ací juguem en primera divisió.

Tenim voreres que semblen escenes d’un crim: burilles (colilles), pipes, bosses, restes de l'esmorzar del dimarts... Tot un museu a l’aire lliure del porqueriet quotidià!

I no, no és culpa dels treballadors de neteja, que prou fan. Les escombradores passen, els escombriaires suen la samarreta, però res. La porqueria ressuscita com si tinguera wifi.

Tirar la bossa dins del contenidor? Què va! Millor deixar-la al costat, o damunt de les papereres. Més artístic. Que el teu gos es descarrega en plena vorera? Tranquil, que ja ho xafarà algú amb cara de dilluns. Fumes? Au, burilla (burilla) en terra, campió!

I jo em pregunte: si així tracten el carrer... com tindran casa seua? Una vitrina de llaunes buides? Un terra que cruix de corfes? Una catifa de papers de kebab?

Senyores i senyors... Els carrers no estan bruts per art de màgia. Estan bruts perquè hi ha qui confon l'espai públic amb l’abocador privat.

I així ens va. En res: Alcoi, capital europea del "ja ho netejarà un altre".

Gràcies per tant, ciutadania exemplar.