Este món al qual vivim

Alcoy

Vint dies a Àsia central donen per a molt. Vint dies amb el contacte limitat amb el món occidental encara semblen donar per a més. Però, realment, què són vint dies al còmput total de la història? I ni tan sols d’una vida?

A aquelles rutes, assenyalades ja per Marco Polo als segles XIII i XIV, les notícies ens han aplegat de manera fragmentada i sincopada. Bona part d’internet es troba castrat pels poders governamentals i l’accés a moltes pàgines no és l’escaient. Ens podíem fiar de tot el que anava apareixent amb comptagotes i parcialment mutilat? Com que els resultats futbolers coincidien en la informació que anàvem arreplegant per altres mitjans, pensarem que també les notícies del món podien aproximar-se a ser certes però...

... Ens hem trobat que Trump ha enviat a dos experts immobiliaris per acabar el genocidi palestí. Que Putin segueix, erra que erra, matxucant al poble ucraïnés, mentre Zelenski es passeja d’ací cap enllà, demanat que algú li faça cas en este desficaci que va camí de complir quatre anys des de la invasió i onze des de les primeres agressions. Que continuen eixint proves contundents de les mentides de Mazón i els seus acòlits al voltant de la catàstrofe de la DANA del passat any quan ja estem ficats a la d’enguany. I que ells, amb la cara més dura que la del ciment reforçat amb grafé, continuen negant la major. Que la vida judicial gira al voltant de l’esposa de Sánchez, el nuvi d’Ayuso i el Fiscal General de l’Estat, convertint-se en la versió bufa de Better Call Saul. Que tot açò, vist des de la distància, sembla més propi de qualsevol esperpent perpetrat per Valle-Inclán que d’un món suposadament seriós.

I miren vostés que el que enllà hem trobat tampoc era d’una normalitat extrema que es puga dir. Una capital construïda sols en blancs i daurats, inclosos els vehicles que sols es permeten absolutament nivis. Hordes de turistes amb cardat alcoià, passejant pels més recòndits llocs del món, on penses que mai podrien haver aplegat. Taikos de pobles recòndits que, tots ells!, diuen ser descendents d’Alejandro Magno, quin fenomen! Policies que contínuament paren a bona part dels vehicles que circulen per anar completant un montepio lluidor amb Alà sap quina finalitat. Encreuament de fronteres on és més valuós un “Hala Madrid!” que un passaport en regla...

I potser tot els que el comte siga normal, no els ho negue, i soc jo el que encara no s’ha recuperat d’un jet-lag que ja em dura massa anys.