El nou Alcoyano

Alcoy

Ja està este parlant de futbol...! Va, que és de l’Alcoyano, que és alguna cosa més que futbol.

Estem contents. Sí, de veres. Els alcoianistes estem feliços perquè tornem a El Collao amb certa il·lusió, amb ganes d’estar un rater envoltats dels nostres amics i familiars, gaudint del fred o de la calor de l’estadi i de, tant en tant, guanyar.

I és que, en el que portem de temporada, ja hem guanyat la meitat de partits que l’any passat en tot l’any.

Ens ha fotut baixar de Primera a Segona Federació, perquè no ens agrada perdre nivell, però tampoc ha estat per a tant. Perquè el que realment ens agrada és veure el nostre equip guanyar, i tant fa que siga contra el Còrdova com contra el Torrent. Al final, és un joc on la piloteta ha d’entrar en la porteria. Guanyar és guanyar, i tornar a casa amb un somriure i l’adrenalina pels núvols.

Això pel que fa al vessant esportiu. Pel que fa a la institucional, ara hem sabut que el dia 4 de novembre l’ombra de Juan Carlos Ramírez (el que es volia emportar el Deportivo a la Nucia) desapareixerà del Consell d’Administració de l’Alcoyano. Haurem superat dos anys de malson, de rebuig i de falta de respecte a un poble.

El que ens agradaria ara és saber realment com ha estat l’operació, i si de veritat Ramírez ja no hi és o si encara està darrere de tot açò. Perquè una cosa és qui integra un consell d’administració d’una empresa i una altra qui n’és el propietari.

Estaria molt bé que s’haguera produït la venda, i que no fora açò una simple opció de compra. I que l’Alcoyano torne a casa per sempre.

De moment, gaudim de la garra i el pundonor del nostre equip.