De botigues a menjadors: la nova moda urbana alcoiana

Alcoy

Segons els últims reculls informatius, ja són més de 30 els locals que han canviat la persiana de l’aparador per la finestra del saló, i la moda s’estén a pràcticament tots els barris de la nostra ciutat: l’«abraçada del local comercial» s’ha convertit en la nova tendència urbana. Què ens diu això, sinó que –amb una ironia particular– la ciutat està dient: «ací no tenim un habitatge digne, però ací tens un antic forn que ara és casa». Precisament quan Alcoi disposa d’edificis i barris sencers esperant rehabilitació (especialment en el centre antic), resulta paradoxal que la gent no puga accedir a vivendes amb ventilació, llum i condicions mínimes de salubritat. I, mentrestant, convertim locals comercials —que podrien ser negocis de proximitat— en petits habitatges. Coherència arquitectònica? Una altra vegada serà.

I això ens porta a qüestionar la normativa: quan un propietari decideix fer aquest canvi d’ús, ¿qui comprova que l’espai reuneix els requisits d’habitabilitat? ¿Qui comprova que no s’està infringint el Codi Tècnic de l’Edificació, que s’estan mantenint les distàncies, les ventilacions, les sortides de fum? I encara: la Llei de Propietat Horizontal permet, en absència de prohibició explícita en els estatuts i sempre que no s’alteren elements comuns, que un local es transforme en vivenda sense necessitat de l’aprovació de la comunitat de veïns.Però quan el canvi suposa obrir portes cap a zones comunes, tocar façanes o alterar estructures, aleshores sí que cal unanimitat.

El que ens deixa amb un dilema digne de debat radiofònic: ¿transformar locals comercials tancats en habitatges és solució o evasió? Quan ho fem, potser guanyem uns metres quadrats, però perdem comerç, activitat urbana i la possibilitat de reactivar carrers sencers. En lloc de posar cortines on abans hi havia vidres de botiga, no seria preferible rehabilitar edificis vells perquè acullen habitatges dignes i reviure el comerç local? Això sí que seria una tendència que valdria la pena —i no convertir el forat d’una botiga en un miniapartament.