De llibres i dones (i en valencià)

Alcoy

Elvira Cambrils, Lliris Picó, Magda Simó… I, per què no? També Isabel-Clara Simó, perquè des de la seua absència està present cada vegada que es parla de llibres, de dones, de cultura, d’Alcoi.Acabem de celebrar la segona parada en aquest cicle de “En lletra de dona”, i està sent tot un èxit. Es tracta d’una iniciativa feta per una dona (Àngels Jordà), en la qual es parla de llibres escrits per dones, amb la participació d’altres dones que presenten les autores i músiques, també dones, que donen el toc màgic i musical a les cites. Com veieu, un projecte que posa de manifest la qualitat artística de les dones, que no sempre s’ha mostrat tan obertament.L’altre dia em va aparèixer una publicació a Instagram que deia: “Antes los escritores no usaban IA. Robaban los escritos de sus esposas y los publicaban como propios”. Em va fer gràcia, i em vaig quedar pensant. Perquè, deixant de banda el que jo puga pensar sobre la IA (que donaria per a una altra columna, potser en parlarem), aquest és un fet trist i real. Abans, era així: les dones ens veiem obligades a ocultar-nos sota pseudònims masculins, això si no volíem ser silenciades o menystingudes per la crítica masculina u oblidades durant segles malgrat la importància dels seus escrits (com és l’exemple d’Isabel de Villena).És cert les coses estan canviant (afortunadament), que les que van anar per davant van anar fent un camí important per a facilitar-nos-el a nosaltres. Però… Ens trobem que les coses tornen a complicar-se. Després de la lluita feta per les nostres companyes per a guanyar-se el lloc que els correspon i mereixen en la literatura, per a acabar amb el silenci injust del qual parlava, ara el nostre govern de la vergonya se’ns presenta amb una nova proposta que implica també silenci i, per tant, una regressió en els avanços. Mazón proposa l’eliminació dels autors i autores no valencians del currículum de l’estudi de Batxillerat. És a dir, en un moment vital que és aquesta etapa per als alumnes, que es convertix en oportunitat (de vegades en l’única) de trobar-se en contacte amb la literatura en la nostra llengua, ara pretenen esborrar el llegat d’alguns autors tan importants com Ramón Llull, i d’autores com Maria Mercé Marçal i Mercè Rodoreda.

És a dir, adeu a la “Colometa” de la plaça del diamant, una joia literària com el seu títol ja ens avisa que és. Adeu a una gran part del nostre patrimoni literari, fonamentant aquesta decisió en la típica frase “no mos fareu catalans” que tant els agrada a alguns, i que l’únic que fa és empobrir-nos. Perquè silenciar una part de la societat únicament ens porta a això.

Espere sincerament que aquesta proposta només quede en això, i els adolescents que ara s’hi enfronten als estudis de batxillerat no siguen privats d’aprendre i delectar-se dels treballs que ens va deixar una part ben important dels nostres autors, com són els balears i catalans. I, em ve al pèl finalitzar amb una frase de Maria Mercé Marçal que repetia en algunes entrevistes: “No hi ha res més difícil que ser lliure”. Ja ho veieu, sembla que el món avança i en realitat tot és mentida.