No els podem oblidar
Jesús Trelis, periodista, director de Las Provincias

La Columna 30/10/2025 "No els podem oblidar"
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
Alcoy
Potser, en mig d’una setmana tan intensa, que vinga jo i continue parlant-vos de la dana, i de València, i del que està aflorant puga ser cansí per a molts. Però, no tindria sentit que un dia després de l’homenatge a les víctimes mortals, parlara d’altra cosa. Per què esta columna que estic compartint amb tu, estic fent-la des d’eixe poble que va veure com l’aigua li partia l’ànima fa ara un any. I, des d’aquell instant, el que ha transcorregut al nostre voltant d’alguna manera ha estat lligat a eixe drama colossal. Una catàstrofe que és difícil de narrar, per què mai tindríem paraules per descriure-la. Per reflectir, amb tota la dimensió, la crueltat de la tragèdia.
Les negligències polítiques, el fang al seu volant, els dubtes que queden per resoldre... ha fet que la indignació es mantinga viva. I sobretot, que la ferida, lluny de tancar-se, continue oberta. Encara Supura dolor i indignació.
Amb les meues paraules, com un alcoià que viu a València, voldria construir un pont, una passarel·la, que ens permeta connectar-nos un poc més. Què eixa abraçada solidària que ens va arribar quan l’aigua va ser fúria, es mantinga viva. Una manera de junts compartir estos dos minuts de ràdio per a recordar a tots aquells que van perdre la vida per la riuada; que van haver de dir adeu a un familiar... a un pare, a una seua filla, al seu net… A aquells que van veure com les seues cases naufragaven com un vaixell… I a aquells que, aquella matinada, van agafar les seues botes d’aigua i feines de treballar, i van anar als pobles inundats per oferir la seua ajuda, el seu temps i la seua abraçada a qui es trencava de dolor i de desesperació. També voluntaris des d’Alcoi, i Cocentaina, i Agres… de totes les nostres comarques…
Toca recordar, sí. Tot i que siga dur. Però toca. Per què una matinada com la d’avui, fa un any, obrien els ulls desolats a un paisatge ple de fang, destrucció, mort, negligències, incompetències, incertesa… i amb el temps indignació. Fa un any, però no ho podem oblidar. Ni els podem oblidar.




