Tornarem a creuar ponts, pobles i comarques per a reconstruir el que som

Dénia

Carlos Mazón ha dimitit com a president de la Generalitat Valenciana, un càrrec que li va vindre gran des del primer dia. Les famílies de les víctimes de la DANA d'octubre de 2024, escortades per una societat valenciana plena de ràbia i indignació, l'han fet renunciar oficialment al càrrec que, de facto, va abandonar fa dotze mesos.

I ni tan sols en el seu comiat va ser capaç de demostrar el mínim de dignitat i responsabilitat que t'exigeix el càrrec. Tampoc esperàvem ja massa d'ell, després d'un any de mentires, declaracions vergonyoses sobre les associacions de víctimes i capes i capes de manipulació per a cobrir el fang que li arribava fins a les orelles.

Tanmateix, només un parell de dies ens han fet falta per a comprovar que el Partit Popular ha decidit continuar rebolcant-se en el fang com a estratègia política, en la nostra terra i també en la resta de l'Estat. Tampoc és nou que la dreta, en les seues fugides desesperades cap a avant després de cada "efecte col·lateral" dels seus governs de precarització de les polítiques públiques, alce una gran polseguera en què acabem totes i tots mig ofegats.

Que els diputats populars no dedicaren ahir ni un simple aplaudiment de condol i suport als testimonis de les víctimes en la comissió d'investigació en el Congrés ha aconseguit deixar-me sense paraules...

I enmig de l'estupor vaig pensar que potser és això el que volen, que continuem parlant dels seus numerets, de la crueltat d'aquells diputats a Madrid impassibles davant de la tristor immensa i el clam per la justícia de Rosa, Carmina, Ernesto, Dolores o María Teresa.

Mentrestant, a casa nostra, el PP orquestra la seua enèsima traïció al poble valencià: la ultradreta ens governarà perquè Mazón puga continuar protegit en el seu escó i a Feijoo el deixen seguir fent com si manara en el seu partit.

El negacionisme governarà la terra arrasada per les conseqüències del canvi climàtic; el fascisme ens dirà com hem de parlar, què hem de vore a la tele i què han d'estudiar els nostres fills i filles a escola; i el masclisme li dirà a les dones maltractades que tornen a callar.

I l'estupidesa imposada com a supervivència als populars s'hi estén com una taca d'oli; o, també, com l'enorme riuada que es va engolir els valencians ara fa un any mentre qui havia de protegir-los gaudia d'una llarga sobretaula al Ventorro.

La riuada del fascisme s'engolirà el PP. Però davant hi continuarem dempeus la bona gent: eixe poble digne, solidari i orgullós que tornarà a creuar ponts, pobles i comarques per a reconstruir el que som.