Espanya, eixe reality sense final de temporada

Alcoy

A Espanya ja no cal pagar Netflix: la política dóna més trama, més girs i més vergonya aliena. Atenció al repartiment.Carlos Mazón dimiteix com a president de la Generalitat, deixant una compareixença amb més drama que l’últim capítol de Cuéntame.

Mentrestant, el fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz —sí, eixe que hauria de guardar secrets com un notari—, està en el banc dels acusats per, suposadament , airejar-los. Tot per uns correus del nòvio d’Ayuso. I per si faltava espectacle, Miguel Ángel Rodríguez, el seu cap de gabinet, reconeix que ell mateix va filtrar el bulo del suposat pacte amb la Fiscalia. El mateix bulo que el fiscal va haver de desmentir. Un autèntic “telèfon espatllat” institucional, amb quaranta testimonis, dos-cents periodistes i tot un país veient el capítol amb crispetes.

I parlant de correus… ara un jutge revisa els de Begoña Gómez, la dona del president. Ja només falta que citen a declarar Gmail i Outlook, i que Google aparega com a testimoni estrella.

A Extremadura, Guardiola convoca eleccions anticipades: potser per no quedar-se sense minuts de pantalla. I a Andalusia, els cribratges del càncer de mama fallen… però ningú s’atura: ací la salut importa menys que les enquestes.

I mentre tot això passa, ningú parla del que caldria parlar: millorar la sanitat, l’educació, les infraestructures o el treball. Massa avorrit, massa seriós… El que ven és el circ, i d’això, amics, anem servits.

Perquè Espanya continua sent el país on els polítics no dimiteixen… s’evaporen; on els escàndols no s’aclareixen… es reciclen; i on l’única transparència que tenim… és la de les urnes, quan encara deixen vore alguna cosa.