La lectura ressuscita els llibres

Alcoy

Llegiré el “Tirant lo Blanc” en veu alta el 18 de novembre, com he fet cada any a Alcoi. Recordaré de nou que el vaig llegir per primera vegada l’any 1969 i el vaig llegir a l’institut, en castellà. Dic això per deixar clar als joves actuals que quan diem que a la meua generació se li esborrava la seua llengua, no estem exagerant. L’edició d’aquell any de l’obra fundacional de la novel·la moderna, escrita originalment en valencià i traduïda al castellà, està prorrogada per Mario Vargas Llosa, que la posa pels núvols i es queixa que a aquesta peça literària, en aquells moments, ja se li havia fet el funeral per dues raons. La primera, el “drama” de la llengua en què va ser escrita. La segona, que Cervantes es va encarregar de matar la novel·la de cavalleries.

Cervantes pot ser que matara la novel·la de cavalleries en considerar-la causa de la bogeria del Quixot, però va indultar el Tirant lo Blanc, escrivint que era la millor de totes i no mereixia la foguera, idea que encara ara serveix per a ratificar que és una joia.

D’altra banda, només l’enveja pot qualificar de “drama” que una narració pertanya a la literatura en una llengua que no és la seua. Això implica un reconeixement de la marginació que patia, durant la dictadura, la llengua emprada per Joanot Martorell, i que a parer de Vargas Llosa feia impossible que “Tirant lo Blanc” fora adequadament valorada.

Però si el “Tirant” estava mort fa mig segle, com diu ell, nosaltres l’hem ressuscitat des de l’arribada de la democràcia, amb edicions fidels o adaptacions. I l’impuls decisiu va ser la popularització de la lectura pública col·lectiva que es fa a Alcoi, com a tants altres pobles, des de fa gairebé un quart de segle. Estic orgullosa de tota la gent que participa en aquest homenatge que és un reconeixement a la nostra literatura, pionera fa cinc segles i sempre a l’altura de qualsevol altra literatura del món.