Signat: una romàntica

Alcoy

A risc de semblar una romàntica, vull parlar de l’amor. Del que ens han fet creure que és i del que realment és. A risc de semblar una romàntica vos diré que jo continue enamorada sí, del meu home, dels meus fills, de la meua mare, del meu pare, del meu germà, de cada amiga, de cada amic, de cada dia de la vida. La raó és que l’amor no és aquell que ens van fer creure. Aquell que era tot sacrifici per l’altre, que era submissió i cedir a les proclames masculines o femenines. L’amor no és més sentit per les dones perquè som més emocionals, i menys pels homes, que són més de fortalesa. L’amor és el que sosté la vida, perquè sense amor, probablement molts de nosaltres no existiríem. Però l’amor no és etern, o sí, però potser l’amor de parella no ho siga. Potser arribe un dia en què senques tanta distància amb la teua parella que ja res tinga sentit. Si això passa, escolta el que et diu el cor perquè l’amor que sí o sí desapareixerà és aquell que sents per tu mateix. I no és egoisme, és que tu eres ta casa, eres l’única que estarà de principi a fi a la teua vida, sentint-la amb plenitud, des del moment en què plores només nàixer, fins que els teus ulls es tanquen en letargia per sempre. Però tingues clar que l’amor no és trobar la teua mitja taronja. L’amor és un café amb la teua amiga. L’amor és un somriure confident amb el teu fill. L’amor és acariciar el teu gos. L’amor és mirar amb emoció l’amanéixer o un paisatge de pura natura. L’amor és dir-te a l’espill cada matí: avant eres meravella! Si l’amor és sacrifici, si l’amor t’allunya de qui eres, si l’amor fa que no et reconegues... és que no és amor. Potser dependència, estima, costum... però no amor. L’amor et fa sentir ple per dins i gran per fora i et fa ser millor persona. Signat: una romàntica.