Viene el coco

Alcoy

Bon dia! Fa no res em vaig vacunar per partida doble, contra un pneumococ i contra el virus de la grip, una punxada a cada braç. Que jo recorde, fins ara només m’havia vacunat una volta en la vida, contra la pòlio, i després d’haver-la passat, perquè el famós terronet de sucre va vindre després, quan ja hi havia mitja Espanya infectada. Bo, i també em vaig vacunar contra la COVID, espantat com tots davant la mort diàriament de centenars de persones. No compte la vacuna de la mili perquè allò, més que vacuna, semblava el marcatge d’una res. Si ara m’he vacunat ha sigut per la insistència implacable de Juana, la meua metge de capçalera, que no feia quasi de les meues raons i per a no sentir-la més vaig pegar la cabotada. I no és que estiga en contra de les vacunes, al contrari, estic molt a favor, perquè crec a la Ciència i no a l’homeopatia i altres mandangues semblants, ni pense que el Govern vulga enverinar-nos ni que hi haja un contuberni amb la indústria farmacèutica.

Però és cert que sense vacunar-me, mai no he agafat la grip, i tinc uns constipats lleus, quasi amables. I tinc la convicció profunda que quan un pneumococ, un estafilococ, un estreptococ, o qualsevol altre coc, entra en el meu organisme se n’ix a tota pastilla fugint, perquè entra en pànic, l’estafilococ, jo no, i si no vos dic que alguna volta he sentit un estreptococ cridant desesperat: “Jo me’n vaig!! Deixeu-me eixir!!”, és perquè pensareu que estic exagerant, i sí, potser exagere un poquet, però per ahí va la cosa.