Llarga vida als avis

Alcoy

Ara, en aquestes dates, en les quals es parla tant d'il·lusions, de desitjos i de màgia,crec que és el moment de fer valdre una de les riqueses més grans que podemtindre a la vida: els avis i les àvies.Ja fa un temps que em vaig fixant, i em crida molt l'atenció: per exemple, la nit delMig Any em vaig reunir tard amb la gent de la filà. Per què? D'on venia? Doncs, deportar els meus xiquets amb la meua sogra, amb qui es quedaven a dormir aquellanit perquè el pare i jo poguérem eixir unes horetes. Em va semblar curiós el fet quela majoria de persones amb les quals em vaig creuar de camí al centre, eren avisamb les netes i els nets. La majoria eren menuts, i anaven al carret, i d'altrespassejaven al seu costat agafats de les mans. Però tots compartien un tret: la carade goig i felicitat dels avis pel fet d'anar amb ells.Un altre exemple el veig a les consultes, on treballe com a pediatra: qui acompanya(la majoria de les vegades) els xiquets quan estan malalts, posant-se en riscd'emmalaltir ells també?, els avis.Tinc molts altres exemples, però només dos minuts de columna.I és que, no hi ha dubte: els avis, ens salven la vida. Ja ens la van donar unavegada, i ens la segueixen donant dia a dia. Perquè, si no fora per ells, gràcies a quitindríem els pares de les criatures vida social? Gràcies a qui ens permetríem un capde setmana romàntic en parella, que també fa falta? I, si no fora per ells, com faríemper a organitzar la nostra vida laboral amb les activitats escolars i extraescolars delsxiquets?Jo crec que ens obsessionem a demanar molt en aquesta època, i molts no ensadonem que ja ho tenim tot.Per la meua banda, enguany, després d'un any intens i molt bonic, amb molta ajudadels meus pares amb els meus fills, he decidit que no comparé cap dècim, i que el que demanaré en la carta als Reis serà una llarga vida als nostres avis, i als avis dels nostres fills. Perquè són un present meravellós que ens ha donat la vida, i demanar més em fa sentir massa cobdiciosa.