Muro i Cocentaina aconsegueixen una subvenció de 4,23 milions d'euros de Fons Europeus FEDER per a rehabilitar Les Caixetes i Textiflok, respectivament

Muro i Cocentaina

Muro i Cocentaina mobilitzen una inversió pública estimada en 7,13 milions d’euros vinculada a fons europeus FEDER per a impulsar un pla d’actuació integral de la mà del Ministeri d’Hisenda. D’eixa xifra, 4,28 milions d’euros corresponen a l’ajuda europea (60% del total) i la resta és cofinançament municipal, amb una aportació conjunta aproximada de 2,85 milions d’euros entre ambdós consistoris.

El projecte es desenvolupa a través d’una Àrea Urbana Funcional (AUF), una fórmula que permet que dos municipis veïns planifiquen i executen actuacions conjuntes. Fet que reforça la capacitat d’atraure recursos i facilita que la inversió tinga un retorn mesurable sobre el territori.

Sota el paraigua de “Fàbrica d’Innovació”, el pla connecta passat, present i futur: recuperar espais que formen part del relat industrial de la comarca per a convertir-los en infraestructures útils per a la nova economia. El període d’execució previst s’estén de 2026 a 2030.

L’alcalde de Cocentaina, Rubén Muñoz, ha qualificat l’anunci com “un dia històric” i l’ha definit com “una inversió única, sense precedents” que, assegura, marca “un abans i un després” per al futur de la vila i de la comarca. Muñoz ha donat les “gràcies al suport del Govern d’Espanya, que creu en aquesta comarca i en les seues oportunitats”, i d’esta manera “podrem disposar de més de 7 milions d’euros, que compartirem amb Muro en un pla d’actuació integral conjunt, pensat des de la cooperació i des de la visió comarcal”. L’alcalde ha afegit que és la primera vegada que Cocentaina obté fons europeus FEDER i ho ha interpretat com una mostra de confiança “en el nostre potencial, en la nostra gent i, sobretot, en el nostre projecte de poble de futur”.

A Muro, l’alcalde Vicent Molina ha manifestat que “aquesta ajuda ens impulsa a fer realitat un projecte de poble que mire cap al futur amb il·lusió”. Molina situa el cor de l’estratègia en la recuperació del patrimoni industrial com a motor de reactivació econòmica, posant en valor allò que forma part de la identitat del municipi i convertint-ho en oportunitat per a “transformar les runes d’un passat que encara és potent al nostre imaginari, en una realitat present que servisca de tractor per a recuperar el pols industrial de Muro i la comarca en un moment que la re-industrialització, més que una utopia, és una necessitat estratègica i una oportunitat real si sabem sumar esforços, retenir talent i convertir el nostre patrimoni en motor d’innovació i ocupació de qualitat”.

L’aposta clau de Muro és la regeneració de Les Caixetes, que l’alcalde descriu com “la infraestructura imprescindible per a fer possible aquest desenvolupament” on s’aconseguiran “espais per a la formació, la creació, l’emprenedoria i la cultura”. Molina vincula el projecte amb la col·laboració amb entitats especialitzades, amb “l’objectiu de retindre talent i generar oportunitats, i emmarca aquesta línia en l’impuls de l’economia taronja, vinculada a activitats creatives, culturals i innovadores”. També ressalta que el resultat és fruit d’un treball conjunt “sincer i intens” entre dos municipis veïns i que demostra que, quan se sumen esforços i objectius, es poden impulsar projectes amb impacte real en l’economia, l’ocupació i el futur de la gent.

Cocentaina i Muro, ha remarcat el vicealcalde de Cocentaina, Jordi Pla, cooperen i “deixen arrere les polítiques de campanar” per treballar “de manera planificada i coordinada”. Pla situa el nucli del projecte en convertit “Textiflok en un centre d’innovació, de retenció i generació de talent”. I subratlla que el projecte incorpora més de 300 quilowatts en plaques fotovoltaiques al poliesportiu municipal, amb l’objectiu de “posar l’energia en mans de la gent i fugir dels oligopolis” que segons adverteix “acaben condicionant les perspectives de futur de les famílies i de les empreses”. A més, el projecte inclou la rehabilitació d’un habitatge al nucli antic perquè siga “l’espill i l’exemple” per a la recuperació d’edificis al municipi. A més ha recalcat la importància de situar el focus en l’economia productiva i a la ciutadania en un moment que “Europa es fixa en nosaltres i cal aprofitar-ho”.

Per la seua banda, el primer tinent d’Alcalde i regidor de Promoció Econòmica de Muro, Saúl Serrano, s’ha mostrat “més que satisfet pel treball conjunt realitzat per Cocentaina i Muro” i ha volgut remarcar la importància d’haver preparat el projecte amb temps i recursos, inclosa la decisió municipal de reforçar la gestió dels fons europeus des de l’inici de 2024. Serrano ha agraït la feina tècnica, així com el suport institucional del Ministeri d’Hisenda i del Govern d’Espanya. Ha subratllat que els dos municipis “han estat capaç de mantindré una sola veu davant les institucions estatals i europees i això ens ha fet més forts” per a impulsar uns projectes “que d’altra manera hagués sigut impossible fer-los realitat”.

En clau de futur, ha assenyalat Serrano que ara “es tracta de continuar treballant i, evidentment, continuar millorant els serveis del dia a dia dels nostres veïns i veïnes”. I, pel que fa a Muro, ha conclòs que “les Caixetes són un tros de la nostra història que ara van a ser claus en el desenvolupament del Districte Cultural i l’estratègia de futur del nostre poble, per a aconseguir fixar economia sostenible i productiva”.

De cara al següent pas, els dos ajuntaments han avançat que el treball se centrarà a prioritzar i ajustar actuacions per adaptar-les al pressupost concedit i, si és necessari, a complementar el finançament amb altres línies d’inversió i ajudes. El primer pas operatiu serà la posada en marxa d’una Oficina Tècnica de Fons Europeus, encarregada de coordinar el pla, ordenar el calendari i garantir el seguiment durant el període 2026–2030.

El missatge que traslladen Cocentaina i Muro és que la inversió europea ha de traduir-se en resultats visibles: recuperació de patrimoni, noves oportunitats i una agenda compartida de comarca on el passat industrial es convertisca en infraestructura de futur.