Tres tristos títols
Fonèvol
Fonèvol, associació que defensa la integració de la dona en les Festes de Moros i Cristians d'Alcoi. / Facebook de Fonèvol
Alcoi
I ara, per acabar l’any, demanem el número de dones de ple dret en les filaes d’Alcoi.
Este article es podia anomenar “Torna-li la trompa al xic”, una dita que s’usa quan alguna cosa es repetix moltes voltes sense traure cap. I és que des de Fonèvol portem anys i anys demanant, tant als governs municipals com a les directives de l’Associació de Sant Jordi, que facen publiques les dades sobre quantes dones festeres de ple dret hi ha. D’aquesta manera es podrà saber fefaentment si les coses estan millorant: una cosa és que ho semble i una altra és demostrar-ho. És difícil d’entendre quina raó porta a aquestes institucions a amagar esta dada a la societat.
Un altre títol per a l’article podria ser “Un pas arrere, un pas endavant”, el govern municipal havia estat esforçant-se els darrers anys en la elecció d’un home i una dona per a l’execució de dos dels actes més significatius en la Festa la direcció de l’himne i la creació del cartell, però este any no ha hagut esforç per pal·liar tants anys sense quasi representants femenines en cap de les dos tasques. Veurem si alguna volta l’ajuntament tria dos dones.
El mateix títol ens serviria per veure la quantitat de dones en la junta general de l’ASJ, des que el regidor de festes torna a ser un home, hi ha un vot femení menys en la junta. Tampoc sabem quan de temps passarà per a que hi haja una primer tro en alguna filà o un altre càrrec rellevant representat per una dona a les festes. La igualtat encara està lluny.
També podíem haver utilitzat allò de “Sempre perden els moros”. L’ASJ ha deixat en mans de les filaes una decisió que els correspon a ells. Així, de la mateixa manera que les dones van pagar la decisió inicial de la ASJ de segregar en funció de la vestimenta i van haver de carregar amb el cost d’un trage diferent, ara mateix, en descarregar en les filaes la responsabilitat de la decisió de portar trage únic o no, tornen a pagar-ho les de sempre. En moltes filaes les dones quan van a creuar no saben quant de temps podran fer servir el trage que en aquell moment haja decidit la filà, ni si en pocs anys se l’hauran de canviar. Les dones, per a variar, seran les que paguen la indecisió i les que hagen de pagar els canvis.
Aixì i tot, vos desitgem un molt feliç i igualitari 2026.
Fonèvol